Per fer què?

La investidura del president de la Generalitat segueix encallada en negociacions interminables i en la recerca de fórmules imaginatives que permetin esquivar les prohibicions de l’Estat i la seva repressió judicial implacable. Els milions de ciutadans independentistes ens ho mirem des de la distància, activant tota la paciència i la confiança de què som capaços, però encara no sabem quin és el camí que seguirà el nou govern català un cop investit. Ningú no ens explica què anem a fer. Anem a fer efectiva la República que vam declarar el 27 d’octubre? Anem a una nova etapa autonòmica? No ho sabem. De les forces que constitueixen l’independentisme, només la CUP diu clarament què vol, però no diu com i de quina manera. De les altres dues forces polítiques, només Esquerra ha insinuat que ara toca una etapa de calma, per refer-nos, reagrupar forces i ampliar el gruix del sobiranisme, abans de tornar a la càrrega amb la independència. Però ho diu amb la boca petita, perquè juntament amb Junts per Catalunya encara ha de purgar el pecat original que arrosseguen des del 27-O: no ens han explicat fil per randa què va passar aleshores, per què no es va fer efectiva la República. L’amenaça genèrica de la violència no és una explicació suficient.

Per això és que necessitem saber clarament per a què investirem un nou president. Serà un president de comunitat autònoma? Val la pena tornar a servir en safata nous ostatges a l’Estat a canvi d’investir un president autonòmic? Tenim tots clar que el règim autonòmic ja no existeix? Entenem que no tornarem a disposar dels nostres recursos, i que cada pas que apunti a l’autodeterminació, per mínim que sigui, serà automàticament suspès i anul·lat per l’Estat? Tenim present que les presons espanyoles s’ompliran d’una generació de dirigents que ens han dut més lluny que mai? Investim president, però que ens expliquin per fer què.