Opinió

LA GALERIA

República o barbàrie

No es pot comprendre que en un país de la UE hi hagi exiliats i presos polítics

En aquest glaçat febrer del 2018, la temperatura política continua molt elevada. Estem arribant a un punt, d’ebullició, en què només hi ha dues opcions possibles: República o barbàrie; és a dir, encara que de moment no hi ha eleccions, ha arribat l’hora de plantar-nos. Només tenim dues possibilitats: democràcia, normal, a l’estil europeu o autoritarisme dretà totalment irracional i manipulador. Cal tenir molt present que l’article 155 de la CE –un article de la carta magna que, per cert, no està desenvolupat– no és res més que un excusa del govern espanyol per continuar fent la vida impossible al catalans que volem viure en llibertat i benestar social, amb totes les seves derivades, com al Regne Unit, a Bèlgica a Suïssa o a Alemanya. Més que mai continuem en la línia de “Turquia, capital: Madrid”. Ara i aquí és execrable i abominable que, definitivament, la divisió de poders a l’Estat espanyol hagi “saltat a miques”. És incomprensible als ulls de les democràcies avançades europees –malgrat que la Comissió Europea continuï beneint un govern, i una superestructura política i social, amb uns comportaments polítics marcadament autoritaris i poc europeus. Lògicament, la Comissió Europea continua exercint un paper de política reaccionària i antisocial en la línia que exercia la Santa Aliança. És vergonyós que l’Europa oficial, burocràtica i antisocial –i sobretot molt dretana i ultraconservadora– estigui encapçalada per un Partit Popular Europeu en una decadència total (molt confús i atemorit per una pujada constant d’uns populismes neofeixistes que no són res més que una ultradretana pseudosocial amb uns “pelatges ideològics i polítics” molts diversos i divergents, però alhora molt demagògics, que saben fer la gara-gara a un neoproletariat europeu sense cap mena de consciència social ni política).

En síntesi, és incomprensible, políticament i humanitàriament, que en un país de l’Europa occidental que forma part des de l’any 1986 de la UE encara existeixin exiliats i presoners polítics en presó preventiva. En qualsevol país seriós de la UE això seria un escàndol en què hauria de dimitir tot el govern. Ara, República, en el sentit de govern equilibrat, democràtic i europeu davant d’una autèntica barbàrie autoritària en què la presó preventiva està essent utilitzada com una llancívola arma política i ideològica. Sisplau –per dignitat–, escolta, Europa, una vella nació europea, amb una llengua mil·lenària, on va existir un dels primers parlaments del món.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.