Serrem les dents

El conflicte entre Catalunya i Espanya s’allargarà, i en una perllongada fase aguda. A Madrid no han aconseguit liquidar la majoria independentista al Parlament i, el que és més greu per a ells, corren un risc molt seriós d’haver d’afrontar la pressió permanent d’un exili cada cop més organitzat, en coordinació amb una reconstrucció efectiva de les organitzacions socials de l’independentisme. Certament, les institucions catalanes perdran pes polític respecte a l’etapa anterior, però també és evident que ja ningú no li posarà les coses fàcils a l’Estat. Arriba la mala llet, per primera vegada, al bàndol independentista.

Tothom ha d’estar preparat, doncs, per a una resistència de llarga durada. Caldrà muntar estructures sòlides i fora de l’abast de la repressió de l’Estat, serà necessari vehicular esforços, feina i diners a construir entitats menys vulnerables. I serà imprescindible esforçar-se a defensar les entitats i institucions que han estat afeblides per l’acció de l’Estat.

Ja no podrem donar per suposada ni l’escola ni TV3. I haurem de fer accions concretes per protegir els mitjans de comunicació que defensen una línia editorial de combat contra les agressions que arriben de Madrid. El mateix pel que fa a entitats socials i eines vinculades a l’expansió de la llengua. Tot s’ha de repensar, tot s’ha de reforçar.

Tot plegat, una cursa d’obstacles que haurà d’acabar en l’emancipació nacional d’aquest país. Amb un enfrontament des de la majoria i amb opcions d’èxit davant d’un estat que no es democratitzarà, ni mai buscarà el pacte. Són temps de recuperació de pràctiques pensades per plantar cara, dels llocs i moments en què els itineraris no poden ser explícits i la capacitat de sorprendre és essencial per guanyar. S’ha acabat somriure, comença el moment de serrar les dents.