Això del tabac

Tenen tota la raó de quei­xar-se els pro­pi­e­ta­ris de bars i res­tau­rants que van ade­quar-se a la nor­ma­tiva anti­ta­bac i fa no res van gas­tar-se un munt de diners a aixe­car sepa­ra­ci­ons als seus locals per deli­mi­tar espais per als fuma­dors. Uns diners que si s'aplica ara la nor­ma­tiva que ha anun­ciat el govern, i que pre­veu que no es podrà fumar en cap local públic, s'hau­ran vola­ti­lit­zat com el fum. Tenen, doncs, tot el dret de a quei­xar-se en aquest sen­tit. El pro­blema, ja ho hem dit en altres oca­si­ons, no és de la gent dels bars i res­tau­rants –que, d'altra banda, em sem­bla que ja tenen ben coll avall que als seus locals aviat no s'hi podrà fumar, de fet, com passa a la majo­ria dels països civi­lit­zats–, sinó de qui va fer una llei que volia fer con­tent tot­hom. I ja se sap que aquest camí no sol por­tar gai­rebé mai a bon port. Les con­seqüències d'aque­lla política poruga són ara evi­dents, però el més greu és que tin­dran un cost impor­tant per a l'Estat que, de segur, s'haurà de ras­car la but­xaca per indem­nit­zar aquells a qui no fa tant va obli­gar a fer el mateix. O és que al minis­teri no hi pen­sa­ven, que ben aviat pro­hi­bi­rien fumar als locals públics?