Rebel·lió

L’ariet judicial que l’Estat utilitza per intentar derrotar l’independentisme català va emetre ahir una interlocutòria de processament contra un bon grapat de polítics i activistes catalans. En 70 pàgines, el jutge instructor construeix un relat detallat del procés català cap a la independència, sobre el qual basteix acusacions gravíssimes que presenten, però, una feblesa d’origen: els fets explicats no encaixen en els tipus penals que intenta aplicar. La rebel·lió que castiga l’article 472 del Codi Penal espanyol es basa en un “alzamiento con violencia”. La malversació de fons exigeix que s’hagin destinat cabals públics a la finalitat denunciada. Cap dels dos supòsits no s’ha verificat. L’intent de presentar les manifestacions pacífiques del 20 de setembre com un alçament violent és ridícul, i les proves documentals de l’assignació de fons públics per al referèndum no s’han trobat ni es trobaran, perquè no ha existit aital assignació.

Sabem que l’Estat espanyol està transitant a marxes forçades un camí molt perillós, que ja han fet altres estats, fins esdevenir democràcies purament formals (amb parlaments, jutjats i eleccions) però buidades dels drets i garanties més fonamentals. Turquia, Rússia o Egipte en són exemples propers. Per això el relat fantàstic del jutge Llarena tindrà recorregut dins de l’Estat espanyol, fins que s’esgotin totes les instàncies jurisdiccionals internes. Tanmateix, caurà com un castell de naips quan els processos judicials arribin a instàncies internacionals, senzillament perquè els fets més greus que es descriuen –l’alçament violent, la malversació– no es podran provar perquè no s’han produït. Ningú no traurà als afectats els anys de presó, exili i escarni, però al final del camí, quan s’arribi a les instàncies europees, es farà justícia. Mentrestant, convindria estudiar i adoptar una estratègia comuna per fer front a una repressió estatal que no només no s’aturarà, sinó que s’intensificarà.