En diuen terrorisme perquè els fa terror. Els terroritza que Espanya es pugui trencar i utilitzen el vell truc de dir-ne terrorisme com si el món no sabés distingir entre violència i no-violència. Els ofenen els llaços grocs perquè els identifiquen amb la mateixa amenaça de desmembrament de l’Estat. Els fan por la democràcia, les urnes, la justícia europea, les pancartes, les opinions, les idees, la intel·ligència, els nassos de pallasso, els mil ulls que els vigilen, l’apoderament popular, el diàleg, els ous que es trenquen per fer truites, Twitter, les obres d’art, tants temors. Alemanya, Bèlgica, Escòcia, Suïssa, la Comissió Europea, l’Europol, ho veuen. Espanya exporta la seva floridura, el seu carpetovetonisme, el seu terror.