La maldat

Hem viscut un cap de setmana intens. El dia 14, a Llagostera, sota una pluja persistent commemoràvem l’aniversari de la II República, en un acte entranyable que cada any organitza l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, aquest dissabte amorosits amb rams grocs de colza i amb el grup Miscel·lània interpretant cançons de protesta com Grândola, Vila Morena, de Zeca Afonso, el Cant de Lluita de Roba Estesa o Els Segadors. I diumenge, vam ésser un gra de sorra més entre els milers i milers de persones que ens vam trobar a Barcelona per reclamar la llibertat dels presos, els nostres polítics tan maltractats per la injustícia espanyola. Se’ns estan acabant els adjectius per definir la situació que vivim i hem de recórrer a un substantiu sense matisos com és maldat, la definició de qui és dolent moralment. No podem entendre tanta arbitrarietat ni tant d’abús de la llei, ni per què hi ha empresonats i exiliats per defensar unes idees que no s’han portat a la pràctica, i que si s’hagués fet era, és i ha de ser sempre motiu de negociació política, no de revenja. Amb la Transició es va perdre l’oportunitat de crear una República Federal Ibèrica i això ha contribuït a allunyar-nos. S’està fent molta referència a la pèrdua de les colònies espanyoles a causa del seu orgull insaciable i de la incapacitat de gestionar les crisis, en creure’s que són els únics que tenen raó, i van perdre Cuba i algun dia perdran Catalunya. No tinc família més enllà de l’Ebre. Ni tampoc amics. En vaig fer durant la mili: un andalús, un asturià, un basc, un madrileny... però fa molts anys que hem perdut el contacte. Eren gent a l’esquerra de l’esquerra. No sé què pensen ara, però recordo que en plena Transició tenia moltes més coses en comú amb ells que no amb els catalans amb els quals vaig coincidir als quarters de Màlaga. Què vull dir? Que moltes persones que viuen més enllà de Catalunya no són anticatalans, ni desitgen la nostra aniquilació com a poble. Segur que nosaltres tampoc no ens hem sabut explicar bé, i ens preguntem sovint com és que el Govern no va preveure la furibunda reacció de l’aparell polític, judicial i mediàtic de l’Estat. No es pot canviar el que ha passat, però em sembla que no necessitem unes altres eleccions i s’ha de treballar des de dins i des de fora per combatre la maldat i la impotència, i mantenir l’esperança i la dignitat.