‘Fake news’

“Avui en dia no es pot creure res del que publi­quen els dia­ris. La mateixa veri­tat es fa sos­pi­tosa quan apa­reix en aquest vehi­cle con­ta­mi­nat. Només els que estan en situ­ació de con­fron­tar els fets que conei­xen amb les men­ti­des del dia poden saber fins on arriba aquest estat de desin­for­mació... Divi­dim el diari en qua­tre capítols: veri­tats, pro­ba­bi­li­tats, pos­si­bi­li­tats i men­ti­des”. Aquest és un frag­ment d’una carta del 1807 de Tho­mas Jef­fer­son, ter­cer pre­si­dent dels EUA que va ser recor­dada per Juan Julián García Gómez, de l’Agència Espa­nyola de Con­sum, Segu­re­tat Ali­mentària i Nutrició, en la Jor­nada Les ‘fake news’: con­seqüències per a les empre­ses i per als con­su­mi­dors. Acci­ons des de la UE, que es va desen­vo­lu­par al Saló Ali­mentàriaa Bar­ce­lona fa pocs dies orga­nit­zada per la Fun­dació Trip­to­le­mos, que porta a terme acti­vi­tats pro­ac­ti­ves, pro­duc­ti­ves i pros­pec­ti­ves entorn del món agro­a­li­men­tari, per con­tri­buir a una ali­men­tació de qua­li­tat i sos­te­ni­ble.

a Jef­fer­son el pre­o­cu­pa­ven els dia­ris, però avui la capa­ci­tat de difusió de veri­tats i de men­ti­des a través de les xar­xes soci­als ha incre­men­tat espec­ta­cu­lar­ment el pro­blema, que comença per la ter­mi­no­lo­gia (qui domina el llen­guatge, domina la soci­e­tat) i acaba amb les idees i els con­cep­tes. Fa poc, a la revista El Temps, l’escrip­tora Bel Olid es lamen­tava de l’actual deva­lu­ació de la veri­tat i es pre­gun­tava per què dir-ne post­ve­ri­tat si en podem dir men­tida. Passa el mateix amb el terme fake (fals) apli­cat a les notícies (news), fruit de la moda que hem de fer ser­vir l’anglès per sem­blar que som gent “culta i viat­jada”. Esmen­tava Olid, com a exem­ple, que si hi ha algú que diu que la terra és plana sense apor­tar cap mena de prova, cal res­pec­tar-ho com una opinió més. Ja ens adver­teix el sociòleg Sal­va­dor Cardús enfront de la sacra­lit­zació de l’opinió indi­vi­dual que “si la veri­tat és escassa i va costa amunt, la solució sigui gene­ra­lit­zar la ignorància, que és abun­dant i gene­rosa”. Això passa molt avui en l’àmbit de l’ali­men­tació. Fa unes dècades, Car­los Bar­ros, expert en dret ali­men­tari, par­lava, en refe­rir-se a mol­tes infor­ma­ci­ons fal­ses sobre ali­ments, de “ter­ro­risme infor­ma­tiu”. Ara que a l’Estat espa­nyol està de moda defor­mar aquest con­cepte, resul­tarà que no anava des­en­ca­mi­nat.

No ho veig tan negre com Jef­fer­son, però és cert que als dia­ris i a les xar­xes hi ha men­ti­des sobre ali­ments i die­tes, i no sem­pre és fàcil dis­tin­gir el que és ciència del que no ho és. El pro­blema no s’arre­gla només amb legis­lació. Cal un esforç ètic de tots els ele­ments de la cadena ali­mentària, des de la pro­ducció fins al con­sum, inclo­ent la infor­mació que pro­por­ci­o­nen, però també raci­o­na­li­tat per part dels lec­tors de notícies. Resta molta feina pen­dent perquè, com afir­mava al Cul­tura el filòsof Rob Rie­men, l’aug­ment de l’estu­pi­desa és ater­ri­dor. Per això dema­nava qua­li­tat a les notícies, anar més enllà dels titu­lars, lle­gir lli­bres i pen­sar. Però alerta, que també hi ha fake books que trac­ten temes d’ali­men­tació!