El llaç groc

A mi em fa l’efecte que és alguna cosa més que una sensació. Però tinc la percepció que cada cop hi ha més gent que ha decidit incorporar el llaç groc a la solapa de l’americana, al jersei, a la camisa o allà on sigui, amb tota normalitat. Veig molts llaços grocs. Anant pel carrer, al metro, al supermercat, al teatre o passejant per qualsevol activitat de cap de setmana. He vist senyores que el porten a la bossa de mà, noies que en porten a les arracades, jubilats que el llueixen mentre la fan petar asseguts en un banc, i l’altre dia vaig veure un senyor que en portava dos: un al jersei i l’altre a la jaqueta. “Així quan em trec la jaqueta en continuo portant un”, em va dir quan li ho vaig preguntar. I n’he vist que el porten de cap per amunt i d’altres que el porten de cap per avall, i ara no voldria ser jo qui encetés una discussió sobre com s’ha de dur. La qüestió és que en veig molts. I ara ja fa dies que en comptes de llaços ja he vist que fins i tot hi ha qui porta una rosa groga (deu ser la conseqüència de Sant Jordi) i qui (visca la modernitat!) ha canviat el llaç groc i llueix una agulla d’estendre roba de color groc. L’altre dia fins i tot un advocat de Vic portava el llaç groc durant el judici, i la jutgessa li va voler fer treure. A mi em fa l’efecte, doncs, que el groc s’imposa. Ja fa temps. Però ara més. És com una taca d’oli. Va fent. I com que el llaç groc no entén d’investidures, de discussions entre partits, de si hi haurà eleccions o no, s’està imposant amb una naturalitat que hauria de fer reflexionar algú. El llaç groc, vull dir, és el triomf d’una reivindicació pausada, tranquil·la (qui s’ofèn en veure’l és perquè vol, no ens enganyem) que es va imposant dia rere dia. Ara en veig de roba, de plàstic i de metacrilat. I en veig de fabricats a casa, artesanalment, i en veig d’industrials, de botiga. El llaç s’imposa. És una protesta discreta, silenciosa, assenyada i prudent que s’escampa amb la mateixa naturalitat que trobem natural estar indignats perquè hi hagi presos polítics. Com més dies fa que són a la presó, més llaços grocs veig. I això a alguns, en comptes de grocs, els hauria de fer posar vermells