El passadís

Arriba un dia que la premsa espor­tiva no té notícies i es posa a dis­cu­tir sobre si el Madrid ha de fer el pas­sadís al Barça en reco­nei­xe­ment del seu tri­omf en la lliga, com si no hi hagués res més impor­tant de què par­lar. Com que el debat s’embranca i pren dimen­si­ons èpiques, un colum­nista que es valori no pot esqui­var el tema. Així doncs, caldrà enfan­gar-se en la dis­cussió.

Pro­posta: Si final­ment els juga­dors blancs no volen aplau­dir els seus rivals –com així sem­bla que serà–, se’ls podria donar una lliçó d’espor­ti­vi­tat i fer-ho al revés. Que siguin els del Barça els que facin el pas­sadís als seus col·legues del Madrid i els aplau­dei­xin, per exem­ple, pel mèrit inne­ga­ble d’haver arri­bat per ter­cer any con­se­cu­tiu a la final de la Cham­pi­ons Lea­gue.

Posats a donar lliçons, i a reconèixer els mèrits dels altres, se’n podrien fer més, de pas­sa­dis­sos, no només en l’àmbit fut­bolístic. Per exem­ple, es podria aplau­dir fer­vo­ro­sa­ment Enric Millo, pel mèrit de gover­nar el país sent el par­tit menys votat i per la dig­ni­tat amb què porta el càrrec de salu­da­mi­nis­tres. I també es podria aplau­dir Inés Arri­ma­das pel mèrit de seguir par­lant del procés quan “el procés està mort”i per la seva elegància en ves­tir l’uni­forme tri­bal a la Fira d’Abril. Ep! és el seu Var­gas Llosa que parla de tribu quan es refe­reix a qüesti­ons iden­titàries. I encara un últim con­cert de pal­mells batents per a Manuel Valls, perquè aquell que ha vis­cut en el luxós París neces­si­tarà l’escalf de la gent per no depri­mir-se en una Euro­dis­ney de segona divisió, com és aquesta Bar­ce­lona.

A tots ells el pas­sadís i l’obse­qui d’un fort aplau­di­ment. Ah, i després de l’home­natge, a gua­nyar-los sense pie­tat, 5 a 0 al camp, i 10 a 0 a les urnes.