El futur és millor

La gent aficionada als massatges corporals delaten la seva felicitat amb la cara que fan després d’haver-se sotmès a les mans doctes d’un expert en aquesta pràctica terapèutica. Durant una estona viuen en un pla paral·lel, de benestar, oníric, una realitat poc ajustada a l’habitual i quotidià dolor d’ossos de la carcanada humana.

Una sensació similar de felicitat és la que s’experimenta en baixar del robot bus, bus autònom o, simplement, autobús sense conductor, que des d’ahir i durant tota aquesta setmana està circulant, en període de proves, pel centre de Barcelona. No es tracta de rebaixar aquí la cotització de la preuada felicitat, ni fer un exercici de frivolitat, però el cert és que hi ha poques coses més plaents que haver estat capaç de conèixer el futur i tornar-ne sa i estalvi per explicar de què va això del demà.

És possible que els investigadors de les hemeroteques de segles a venir que treguin el cap per aquest article –qui sap si atrets pel titular– es facin un tip de riure quan llegeixin que el primer autobús de passatgers sense conductor que ha circulat pels carrers de la capital de Catalunya ha estat capaç d’agafar una velocitat de 25 quilòmetres/hora al passeig de Gràcia. I, no només això, ha circulat sense causar ensurts, amb tota seguretat i, en tot cas, aixecant l’admiració dels que el veuen passar i constaten que darrere el parabrises no hi ha ni volant ni xofer. Segur que aquesta gent del futur riurà, si llegeixen aquest article asseguts a l’interior del vehicle que els conduirà a tota velocitat al seu punt de destí sense necessitat de preocupar-se de res més que el fet de gaudir del viatge, quan sàpiguen que el bus sense conductor a prova a Barcelona només pot circular després d’haver reconegut prèviament els carrers per on passa, cartografiat l’itinerari, i gràcies a les dotze càmeres i radars que li proporcionen constant informació sobre l’estat del trànsit.

Aquesta és la tecnologia que permet, entre avui i divendres, que el futur circuli per Barcelona, i ho fan en forma de vehicle robòtic del grup Renault i WeRide. És un giny tan extremadament segur en els seus moviments, tan confortable en el seu interior, tan aïllat dels sons exteriors en una cabina àmplia i lluminosa que quan arriba a la parada de destí, el passatger preferiria no haver de baixar-ne per no haver de tornar al sorollós i hiperactiu Eixample.

Pujar al bus robot no és patir. Quan enfila rambla Catalunya, després de carregar passatgers a la parada improvisada de Gran Via, ho fa esquivant amb tota naturalitat els taxis que giren interferint la seva trajectòria, aturant-se correctament als passos zebra i permetent el trànsit dels cambrers que serveixen les terrasses del passeig central. Sense temps ni per adonar-se’n, el giny arriba a l’altura de Rosselló, gira a la dreta, s’atura en una nova parada, i continua la marxa per girar, una vegada més a la dreta, i baixar per passeig de Gràcia fins a Gran Via. Tret d’una frenada un pèl brusca, cap de les múltiples incidències que es troba en discórrer per aquest traçat circular inquieten ni el bus, ni els passatgers ni el personal de seguretat que hi ha a dins, preparats per actuar si hi ha alguna emergència. Però no cal, tot va rodat, i mai millor dit.

Si en el futur tot és tan plàcid, tan còmode i tan eficient, no cal que trigui, podria arribar demà mateix.