El Lloret de la pagesia

Com la majo­ria de pobles de la costa, Llo­ret té els seus orígens a l’inte­rior, quan for­mava una sola enti­tat ter­ri­to­rial amb Maçanet de la Selva. Un pro­blema econòmic entre senyors juris­dic­ci­o­nals va fer que, per pagar un deute, un d’ells hagués d’empe­nyo­rar unes ter­res i, en com­pen­sació, n’hagués de cedir unes altres. Fou així com Llo­ret es va segre­gar de Maçanet l’any 1001. A par­tir d’aquí va començar la seva vida inde­pen­dent. El 1079 va alçar la seva pròpia parròquia de Sant Romà, que va durar fins al 1522, quan es va con­sa­grar la nova església arran de mar, que és l’actual parròquia. L’esgle­si­ola romànica de l’inte­rior quedà, lla­vors, fent la funció d’una ermita, i fou cone­guda com la Mare de Déu Antiga i, a la llarga, la Mare de Déu de les Ale­gries. Tant en la seva època de parròquia com en els temps recents d’ermita rural ha estat sem­pre el cen­tre espi­ri­tual de les diver­ses masies que van exis­tir o que encara exis­tei­xen –poques, evi­dent­ment– al seu vol­tant. El canvi ope­rat en el muni­cipi, que de població mari­nera i, en part, agri­cul­tora, ha pas­sat a ser emi­nent­ment turística, ha com­por­tat el pro­gres­siu abandó de les cases rurals tot i que, en canvi, els bos­cos han resul­tat cla­pe­jats per innom­bra­bles urba­nit­za­ci­ons. El cert és que les eines d’ús quo­tidià d’aque­lles uni­tats fami­li­ars que vivien de la terra i del bosc s’han anat per­dent i molts dels nos­tres joves difícil­ment són capaços d’iden­ti­fi­car-ne l’ús, si en tro­ben alguna. Sor­to­sa­ment ha sor­git, però, un grup de con­ser­va­dors i res­tau­ra­dors d’estris d’aquesta mena agru­pats entorn de Rafel Roig i de Llo­bet, la tasca dels quals és molt posi­tiva i ha cris­tal·lit­zat, en aquests moments, en una expo­sició d’objec­tes domèstics de les cases d’abans ins­tal·lada a la cape­lla dels Sants Met­ges. S’agru­pen per sec­ci­ons o àmbits, des del record de la cuina antiga fins als estris de la higi­ene que s’uti­lit­za­ven, els ele­ments de tre­ball, d’il·lumi­nació, etc. Aquest grup té res­tau­ra­des milers de peces que recla­men un lloc per­ma­nent on pugui valo­rar-se què fou aquest Llo­ret rural. Rei­vin­di­quen la res­tau­ració de la masia de Can Buch per part de l’Ajun­ta­ment i cre­iem, real­ment, que seria un lloc idoni per a petit museu de la page­sia, atesa la història de l’edi­fici i que és dels pocs que que­den i, a més, ja és muni­ci­pal. Ja vam dir, en una altra ocasió, que sem­bla que els tècnics hi són refrac­ta­ris per la forta inversió que repre­senta. Però l’Ajun­ta­ment s’ho hau­ria de plan­te­jar de forma seri­osa perquè no n’hi ha cap altre que tin­gui una certa gràcia i no val edi­fi­car una nau imper­so­nal per api­lar els ins­tru­ments reco­llits. Sal­vem Can Buch.