Potser hi ha gat amagat

El president del Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN), Joaquín Galve, va assegurar, en vista de l’enuig ciutadà i la crítica política per l’excarceració dels membres de La Manada, que “tot té un límit” i que hi ha declaracions “que no afavoreixen ningú” i pertorben la independència judicial. Doncs sí, efectivament, tot té un límit, fins i tot que el màxim representant d’una institució que ha de revisar en segona instància l’agressió grupal es pronunciï públicament sobre el cas, encara que només sigui per lamentar-se, una vegada més, del fet que la societat i els polítics estiguin enfadats i no se n’amaguin. Perquè és el mateix magistrat que a l’abril titllava de “turba enfervorida” les persones que es manifestaven davant de l’Audiència de Navarra en protesta per la sentència. Galve, com a president de la sala que ha de veure els recursos, va afirmar voler ser curós sobre l’assumpte i va apuntar que la presó provisional en cap cas implica una futura sentència absolutòria, ni per part del tribunal que presideix ni en el supòsit que s’arribi fins al Suprem. I, si més no, va deixar caure que també podria ser que passés. I, si bé no deixa de ser obvi que tot pot succeir, venint d’on bé la reflexió, no suposa parlar més del compte? Tanta defensa corporativa i tant dir que les “pressions” no els afecten acaba fent sospitar que darrere l’excarceració hi ha gat amagat en forma d’una futura sentència que pot indignar encara amb més raó.