LA GALERIA
Escola pública i laica
Només podem avançar si partim d’una base pedagògica humanística, pluricultural i respectuosa amb el proïsme
Som hereus de segles de cristianització i hi ha influències que per més que en reneguem sempre les portarem incorporades en el nostre ADN. Agnòstic, anticlerical, ateu, descregut,... són descripcions que poden acostar-nos a com molta gent relativitza la religió, perquè massa sovint es fa servir el nom de Déu per sotmetre i assassinar, i és una de les raons (amb la cobdícia i el despotisme) que ha provocat més morts al llarg de la història. Volent ser respectuós amb les creences dels altres, entenc que l’ecumenisme, que busca la unitat i la cooperació entre religions, és l’única sortida raonable davant els nous fonamentalismes islàmics, jueus o el de les ordes ultradretanes que hi ha en el cristianisme. Hem passat d’una infància on ens feien entrar el catecisme a clatellots, a uns temps on ben just s’explica la història de les religions. Tenint en compte la influència que la religió té i ha tingut en l’evolució de la humanitat, hauria de ser una assignatura obligada, sempre que es faci amb una visió educativa que inclogui les principals creences.
Aquests dies ha circulat un àudio de WhatsApp on una autoanomenada mestra d’una escola pública de Reus denunciava que el curs vinent es farien classes de religió àrab a l’escola. (Parèntesi: des del mes d’octubre han aparegut una sèrie de predicadors a la xarxa que, sense ni identificar-se, fan sentències, pontifiquen, donen suposades exclusives que el temps s’encarrega de desmentir, i s’autoproclamen portaveus de no-se-què. La majoria s’ho podria ben estalviar.) El cas que ens ocupa ha estat desmentit pel Departament d’Ensenyament, que ha aclarit que a l’escola Pompeu Fabra de Reus es faran classes extraescolars de llengua i cultura àrab, basant-se en un conveni amb el Regne del Marroc signat el curs 1991/92, segons expliquen els digitals delcamp.cat i diarimes.com. Tenint en compte que la sermonaire anònima apuntava que els imams entrarien a adoctrinar a l’escola, ensenyar la cultura i la llengua àrab és positiu, sempre que s’ampliï a l’explicació de les moltes cultures que conviuen a casa nostra. Partint del fet irrenunciable que l’escola pública és i ha de ser laica (no fa tant a la escola del barri vam haver de reclamar que es tragués el santcrist d’una aula), només podem avançar si partim d’una base pedagògica humanística, pluricultural i respectuosa amb el proïsme.