Opinió

la crònica

Reglaments insuficients

La regu­lació, com a norma gene­ral, sem­pre es pro­du­eix després de la rei­te­ració dels fets. No és fàcil anti­ci­par-se ni ser endeví. Si fos pos­si­ble, vostès i molts altres tindríem una mera­ve­llosa feina, la d’ende­vi­nar les coses. Però sovint falta cele­ri­tat en la regu­lació de deter­mi­na­des situ­a­ci­ons moles­tes que alte­ren la vida de tots nosal­tres. Les admi­nis­tra­ci­ons, totes, són com ele­fants a qui els costa fer regu­la­ci­ons, len­tes, molt len­tes, per l’espe­rit garan­tista que aques­tes tenen. Men­tres­tant, la rea­li­tat és ben dife­rent, és dinàmica, ràpida, com­plexa quan els temes ho són, mul­ti­di­men­si­o­nals i que afec­ten les per­so­nes. Alhora, el pas que fan no sem­pre sol ser impla­ca­ble. Us explico les dar­re­res vivències sobre la qüestió plan­te­jada.

A la platja Gran de Sant Feliu, un dron es pas­se­java per sobre de les per­so­nes, a uns deu metres, ves a saber amb qui­nes inten­ci­ons. La majo­ria dels banyis­tes s’ho mira­ven amb diver­ti­ment, com un fet que tren­cava la rutina del sol i l’aigua. “Mira nen, un dron. Que bonic, no?”, deien alguns badocs. Efec­ti­va­ment, bonic sí, diver­tit també, igual de perillós i il·legal, perquè des­co­nei­xem les inten­ci­ons del seu pro­pi­e­tari. Hi ha una regu­lació i a tots ens hau­ria d’impor­tar, i molt, que aquesta es complís. Per la ciu­tat els ciclis­tes seguei­xen incom­plint les nor­mes de cir­cu­lació. Els car­rils bici, quan n’hi ha, no són sem­pre uti­lit­zats per aquells que van en vehi­cles no moto­rit­zats de dues rodes. Seguei­xen envaint les vore­res i esqui­ven els via­nants amb una habi­li­tat sor­pre­nent fins al dia que apa­reix una situ­ació no pre­vista: un nen, un avi, una senyora gran, una altra bici­cleta. Per a les car­re­te­res la per­missió d’anar de dos en dos o de tres en tres només seria admis­si­ble en car­re­te­res de gran amplada. La norma no sem­pre es com­pleix. Els drets han d’anar acom­pa­nyats de les obli­ga­ci­ons cor­res­po­nents. Qui no s’ha empor­tat un ensurt per una mani­o­bra impre­vista d’un ciclista? Apro­fi­tant el tema, al car­rer de la Creu des­a­pa­rei­xerà la doble via i, en el seu lloc, hi anirà un car­ril bici per, segons infor­mació ofi­cial, relli­gar la xarxa de car­rils bici de la ciu­tat. Per­fecte si el civisme impera, que no serà el cas. L’esta­ci­o­na­ment en doble filera, l’ocu­pació del car­ril bici pels cot­xes i la pro­xi­mi­tat de l’escola Dr. Mas­mitjà, anun­cien un caos a la zona. I si no, el temps ho dirà. Dels gos­sos només podem seguir rei­te­rant les quei­xes. Ells, els gos­sos, no tenen la culpa de l’inci­visme dels amos. Hi ha muni­ci­pis on no queda un arbre, una can­to­nada o un fanal sense pixar. Són encara molts els amos de gos­sos que, empa­rant-se en la sole­dat o en la noc­tur­ni­tat dei­xen la tifa­rada a terra. D’altres els por­ten des­lli­gats. Norma, norma, norma. Passa una cosa sem­blant amb l’ús de les xar­xes soci­als. La impu­ni­tat de mol­tes piu­la­des que s’empa­ren en l’ano­ni­mat. Els esforços per per­se­guir i denun­ciar aque­lles que no res­po­nen a les nor­mes de con­vivència o que afec­ten l’honor de les per­so­nes, poques, i per dis­cri­mi­nació nega­tiva, són denun­ci­a­des. El nou pre­si­dent del PP va refe­rir-se a la immi­gració com una rea­li­tat no assu­mi­ble. No tots els podem regu­la­rit­zar, escri­via el Sr. Casado. La norma, una vegada més es pot inter­pre­tar segons l’interès par­ti­cu­lar. Sense entrar en el fons de la qüestió, les com­pa­ra­ti­ves amb altres països no tenen gaire vali­desa. El debat serè sobre el fet migra­tori, què faran, de què viu­ran i què els ofe­ri­rem, hau­ria de ser el fons d’un debat absent allu­nyat dels interes­sos par­ti­dis­tes. La soci­e­tat avança a un ritme que la norma no atrapa. Falta cele­ri­tat i anti­ci­pació. En aquest con­text cal molt més civisme i sen­tit comú allà on la norma no arriba o no hi és. Final­ment, regu­lar és impres­cin­di­ble però no sufi­ci­ent. Cal que s’exer­ceixi el con­trol sobre el com­pli­ment de tanta norma perquè, si no és així, aquesta es con­ver­teix en paper mullat. Millor pre­ve­nir que curar, millor edu­car que legis­lar, millor ser cívics que rebre mul­tes. Però sabem de la feblesa humana i per on aquesta falla. I si de norma par­lem, anti­ci­pem-la, regu­lem-la amb mesura, con­tro­lem-ne el com­pli­ment i siguem impla­ca­bles amb els abu­sos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia