El ‘komando’ bisbalenc

Aquest estiu s’ha par­lat força del “feno­men bis­ba­lenc” arran del con­cert que van ofe­rir Mazoni, San­jo­sex i Miquel Abras al Fes­ti­val de la Porta Fer­rada. Aquests tres bis­ba­lencs, nas­cuts el 1977, són tres exem­ples excel·lents de la gran cre­a­ti­vi­tat musi­cal que, des de fa dècades, es pot cons­ta­tar a la capi­tal del Baix Empordà, però ells són els pri­mers que reco­nei­xen que no han sor­tit del no res i que, d’alguna manera, són hereus d’una llarga tra­dició, amb refe­rents com ara La Taba­ca­lera. El dia 11 de juliol del 1988 –per tant, aquest estiu ha fet trenta anys– es va cons­ti­tuir l’asso­ci­ació juve­nil La Lluna Negra, el prin­ci­pal objec­tiu de la qual va ser recu­pe­rar l’antic local de La Taba­ca­lera per fer-hi acti­vi­tats lúdiques i cul­tu­rals de tot tipus, però sobre­tot con­certs. A La Taba­ca­lera, hi van tocar des­ta­cats grups naci­o­nals i inter­na­ci­o­nals, rela­ci­o­nats sobre­tot amb el ska, el punk, l’oi! i el rock: noms com ara The Toas­ters, The Bus­ters, Red Alert, Ska­talà, Dr. Calypso, La Polla Records, Su Ta Gar, Doc­tor Explosión, The Devil Dogs i un llarg etcètera. També va ser una bona pla­ta­forma de llançament per als grups bis­ba­lencs sor­gits en la pri­mera mei­tat dels noranta, com ara Club Mori­arty, La Fami­lia Man­son i Komando Mori­les. De fet, el mànager d’aquest últim grup era Pere Tei­xi­dor, un dels impul­sors de La Lluna Negra i de La Taba­ca­lera. Komando Mori­les, un dels grups pio­ners de l’escena ska­talítica cata­lana jun­ta­ment amb els ja esmen­tats Dr. Calypso i Ska­talà, des­ta­cava pels seus energètics direc­tes. Entre el 1989 i el 14 de desem­bre del 2002, quan el grup es va aco­mi­a­dar amb un con­cert al Poca­feina Fes­ti­val de Riu­de­llots de la Selva –com­par­tint car­tell amb Tipu­així i Xuxu de Pus–, Komando Mori­les va publi­car qua­tre dis­cos, tots ells edi­tats per Tra­lla Records i ara dis­po­ni­bles a Spo­tify : No retor­na­ble (1994), Reco­men­dado por 28 de cada 27 fabri­can­tes de lava­do­ras (1997), 44 (1999) i el directe Alive (2002). Amb el seu sin­gu­lar sen­tit de l’humor i una visió des­a­com­ple­xada de la música –van fer incur­si­ons en altres estils com ara el funk, poten­ci­ats en un pro­jecte poste­rior: Bela­fonte–, Komando Mori­les va dei­xar un record ines­bor­ra­ble, com també és el cas de La Taba­ca­lera: ara el seu espe­rit el manté L’Alter­na­tiva, l’activa sala de con­certs bis­ba­lenca, on han tocat The Toas­ters, Bad Man­ners i molts altres grups. La història con­ti­nua.