Mai més res no serà igual

L’atemptat de l’11-M de Madrid em va enxampar treballant i va ser una setmana intensa, humanament i políticament, com ho havien estat els atemptats de l’11-S a Nova York. Els atemptats de la Rambla i de Cambrils de l’any passat em van agafar de vacances, però els vaig seguir minut a minut. Sabíem que podia passar, de fet al llarg dels anys havíem tingut coneixement de la preparació d’altres actes d’aquest caire, però sempre pensem que no passarà a casa, que no ens passarà a nosaltres. I va passar. La resposta dels Mossos i dels equips d’emergències va ser exemplar, com ho va ser la de la ciutadania. Ara ha passat un any i sembla que hagi passat un segle. El president és a l’exili, el conseller d’Interior i mig govern a la presó, el major Trapero investigat i alts comandaments i agents dels Mossos que ho han passat molt malament. Tot això és sabut i no vull parlar del que va passar divendres en la commemoració. El que vull dir és que la sospita que la política va anar molt al davant de la lògica policial no ens ha abandonat ni ho farà. L’escletxa oberta pels atemptats es va fer esvoranc immens amb l’1 d’octubre i el que ha passat després. Mai més res no serà igual. En aquest lapse de temps molta gent que no era independentista s’hi ha tornat i aquella normalitat autonòmica no tornarà. No sé què passarà en els propers dies, mesos o anys, però és evident que el que es va trencar, esqueixar o com li vulguin dir, no ho sargeix ni ho recús ningú. Políticament tot està molt complicat i a l’Estat li queda, si volgués, molt poca cosa per oferir. No ho farà. Però en aquest any també s’ha posat en qüestió el mateix Estat i la seva forma de govern. Els partits polítics que vam conèixer de la transició espanyola estan en crisi, inclòs el que governa. En els propers mesos o anys, alguna cosa passarà que ho canviarà tot, encara que llavors potser recordarem la dita de l’aristòcrata Lampedusa i veurem que tot canvia però tot continua igual.