Una decepció beneficiosa

Fa poc més d’una setmana que a Sant Feliu de Pallerols s’atorgaven les beques d’estudis de la Fundació Maria Rosa Sans, la santfeliuenca que va ser mestra rural en una època difícil i obscura no pas gaire llunyana. Es tracta d’una dona avançada al seu temps, mestra compromesa i amb gran vocació social, de trajectòria impecable i d’una humanitat excepcional.

Els seus fills Joan i Tomàs (santfeliuencs, oidà), les famílies Boix Sans, Boix Bosch i Boix Bonfill, són els qui han posat en marxa la fundació, i aquest dia de les beques el seu fill gran, Joan Boix Sans, va fer una emotiva glossa de la vida i trajectòria de sa mare, pionera en mètodes d’ensenyament innovadors i exemple de mestres rurals. L’emoció el penetrava, i va haver d’interrompre el parlament tres vegades. Tot era autèntic, transparent i tractat amb gran pulcritud i sinceritat, cosa que com a santfeliuenc no puc deixar de dir que també m’emociona i em fa un gran goig. Hem d’agrair a les dues famílies aquesta bella realitat que ja funciona a tota marxa, i com a vilatans hem de sentir-nos també ufanosos que la seu social sigui precisament al nostre poble. Entre altres raons, perquè ens convenen iniciatives operatives com aquesta, que sobresurt i sobresortirà de qualsevol altra, tenint en compte les vacil·lants perspectives de futur.

En Joan explicava que la seva mare, com a mestra, va sofrir una gran decepció, concretada en el fet de tenir alumnes amb gran talent que, per mor de qüestions econòmiques, no podrien accedir mai a la universitat. I aquí és on rau el motiu, la base i la filosofia de la Fundació Maria Rosa Sans: ajudar aquells alumnes que sobresurtin a continuar els estudis per als quals tenen vocació, i que no podrien seguir per dificultats econòmiques. Vet aquí, doncs, que aquella decepció de la Maria Rosa, avui, gràcies als seus fills s’ha convertit en un benefici real i tangible per als millors alumnes amb poques possibilitats. Una qüestió que podria passar per curiositat és que les guardonades són tres noies garrotxines, dues de les quals xineses de naixement, perfectament integrades a casa nostra. I és que Olot i comarca són un exemple de bon ajust i acomodació de gent vinguda de fora. És ben palès només de passejar-se i obrir una mica l’ull pel Firal, pel carrer Major, per la plaça dels Gegants, per qualsevol carrer o poble dels voltants.