Socialistes tots

La llei dels vasos comu­ni­cants no fun­ci­ona en política. Donats dos països amb una via de comu­ni­cació entre ells, la gent se’n va del que és més soci­a­lista al que és menys soci­a­lista, i ho con­ti­nu­a­ria fent, si pogués, fins a dei­xar-lo buit. Al revés no passa. Qui sal­tava el mur de Berlín en direcció est? Qui ha fugit mai de Miami per anar a Cuba? On són les cor­rues de colom­bi­ans que volen entrar a Veneçuela? No s’ha donat mai el cas d’un règim soci­a­lista que hagi pro­por­ci­o­nat benes­tar i pros­pe­ri­tat als seus ciu­ta­dans, excepte a la casta diri­gent, és clar. I tan­ma­teix encara us podeu tro­bar per­so­nat­ges de tota mena i con­dició que pro­cla­men la seva fe en l’adve­ni­ment just i neces­sari del soci­a­lisme, retre­uen als soci­a­lis­tes real­ment exis­tents que no siguin prou soci­a­lis­tes i sos­te­nen que els segui­dors de Lenin o Chávez són la sal de la terra. Curi­o­sa­ment, no són pàries sinó per­so­nes amb una certa posició i que paguen, costa de creure que amb ale­gria, una bur­rada d’impos­tos; és a dir, can­di­dats a fugir-ne amb el far­cell a l’espat­lla tan bon punt un règim com el que diuen anhe­lar es fes rea­li­tat al seu país. Si la fan­ta­sia per­sis­teix, mal­grat totes les evidències històriques en con­tra, vol dir que és esti­mu­lada política­ment, mediàtica­ment i acadèmica­ment. I aquest estímul troba el suport d’una mega­lo­ma­nia congènita que ens fa pen­sar que nosal­tres sí que en sabrem i que ho farem tan bé. Al cap d’un segle de fra­cas­sos, i amb la infor­mació de què dis­po­sem ara, no hi ha excusa per creure en falòrnies com l’astro­lo­gia, l’home­o­pa­tia o el soci­a­lisme.