Fer política

Diario 16 informa que el jutge Llarena va manipular fraudulentament el número d’identificació de la causa judicial del procés perquè aquesta causa li fos assignada. Mentre l’ull de Roger Español encara rodola, els escopeters de la policia espanyola justifiquen davant del jutge l’ús de pilotes de goma l’1-O atès “l’odi extrem dels votants”. Ningú investiga els fils, tan tèrbols, de la vaga de taxistes i de les manifestacions policials a Barcelona. Ni les pressions sobre les empreses per traslladar la seva seu fora de Catalunya. El fotògraf Jordi Borràs és agredit per un policia i acaba, ell!, citat judicialment. PSOE i PP continuen practicant l’endogàmia amb l’elecció del CGPJ. Ignacio Cosidó –portaveu del PP al Senat– revela a plena llum del dia les vísceres de l’Estat i la Justícia amb la intenció, segur, d’amagar més vísceres de l’Estat i la Justícia.

Mentrestant l’exili i la presó continuen truncant vides. Mentrestant la segona fila de l’independentisme, incapaç d’articular el moviment civil, invalida tota possibilitat de futur (més honest seria assumir de manera explícita l’autonomisme per imperatiu, per por a Espanya, que no pas seguir posant en risc la població en nom d’un projecte consumit!). Mentrestant afloren veus que parlen d’eixamplar la base, de fer política, d’aprovar uns pressupostos, d’acumular capital polític... No es just explotar falses oportunitats. I tot per no haver de reconèixer que estem davant d’un triomf aclaparador de l’autoritarisme, de la indefensió i de la repressió d’una part de la ciutadania. En algun moment fer política també voldrà dir ser conseqüent i protegir el ciutadà i, amb el principi de realitat com a criteri, oficialitzar que no vivim en democràcia, que estem en mans d’un règim autoritari.