Borrell en sap un niu

El ministre d’Afers Exteriors del Regne s’ha guanyat a pols la fama de poca-solta. Cada estirabot el posa a les portades dels diaris i provoca les ires dels seus oponents i els aplaudiments dels seus fans. Tanmateix, Josep Borrell en sap molt, de crear cortines de fum per distreure el personal. Aquesta setmana, molt oportunament, va declarar tot cofoi que els EUA ho havien tingut molt fàcil per bastir el seu Estat, perquè segons ell van néixer sense història i només havien matat quatre indis. És una bestiesa tan enorme que fa venir basques, però la motivació va ser molt clara: que tothom parlés d’indis i no de la confirmació de la sanció que la Comisión Nacional del Mercado de Valores va aplicar-li, per havers-se servit de la informació privilegiada de què disposava com a membre del consell d’Abengoa per estafar uns pobres incauts, que van comprar-li accions pensant que feien una bona inversió. L’escàndol de tenir un ministre que ha admès un comportament tan lamentable, que no renuncia i que no és destituït pel president del govern d’Espanya, queda amagat per l’estirabot dels indis. La Plataforma d’Afectats per Abengoa va intentar molts cops la imputació de Borrell i la resta del consell, però la magistrada del cas –una tal Lamela, us sona d’alguna cosa?– va negar-se reiteradament a imputar Borrell i altres consellers, com ara el cosí del rei emèrit i l’excap de la Casa Reial. El 2012, l’ara ministre també va haver de marxar cames ajudeu-me de l’Institut Universitari Europeu, que presidia, per haver ocultat que era membre del consell d’Abengoa, la qual cosa violava el règim d’incompatibilitats. Si continuéssim remuntant el passat de Borrell, en trobaríem més, de casos foscos i dubtosos. Tanmateix Borrell en sap un niu, i està fent una feina molt intensa per desfer les complicitats i la bona imatge que Catalunya es va guanyar a pols amb el procés pacífic i democràtic cap a la independència. I ho fa sense escrúpols, sense miraments.