Borrell en sap un niu

El minis­tre d’Afers Exte­ri­ors del Regne s’ha gua­nyat a pols la fama de poca-solta. Cada esti­ra­bot el posa a les por­ta­des dels dia­ris i pro­voca les ires dels seus opo­nents i els aplau­di­ments dels seus fans. Tan­ma­teix, Josep Bor­rell en sap molt, de crear cor­ti­nes de fum per dis­treure el per­so­nal. Aquesta set­mana, molt opor­tu­na­ment, va decla­rar tot cofoi que els EUA ho havien tin­gut molt fàcil per bas­tir el seu Estat, perquè segons ell van néixer sense història i només havien matat qua­tre indis. És una bes­ti­esa tan enorme que fa venir bas­ques, però la moti­vació va ser molt clara: que tot­hom parlés d’indis i no de la con­fir­mació de la sanció que la Comisión Naci­o­nal del Mer­cado de Valo­res va apli­car-li, per havers-se ser­vit de la infor­mació pri­vi­le­gi­ada de què dis­po­sava com a mem­bre del con­sell d’Aben­goa per esta­far uns pobres incauts, que van com­prar-li acci­ons pen­sant que feien una bona inversió. L’escàndol de tenir un minis­tre que ha admès un com­por­ta­ment tan lamen­ta­ble, que no renun­cia i que no és des­tituït pel pre­si­dent del govern d’Espa­nya, queda ama­gat per l’esti­ra­bot dels indis. La Pla­ta­forma d’Afec­tats per Aben­goa va inten­tar molts cops la impu­tació de Bor­rell i la resta del con­sell, però la magis­trada del cas –una tal Lamela, us sona d’alguna cosa?– va negar-se rei­te­ra­da­ment a impu­tar Bor­rell i altres con­se­llers, com ara el cosí del rei emèrit i l’excap de la Casa Reial. El 2012, l’ara minis­tre també va haver de mar­xar cames aju­deu-me de l’Ins­ti­tut Uni­ver­si­tari Euro­peu, que pre­si­dia, per haver ocul­tat que era mem­bre del con­sell d’Aben­goa, la qual cosa vio­lava el règim d’incom­pa­ti­bi­li­tats. Si con­tinuéssim remun­tant el pas­sat de Bor­rell, en tro­baríem més, de casos fos­cos i dub­to­sos. Tan­ma­teix Bor­rell en sap un niu, i està fent una feina molt intensa per des­fer les com­pli­ci­tats i la bona imatge que Cata­lu­nya es va gua­nyar a pols amb el procés pacífic i democràtic cap a la inde­pendència. I ho fa sense escrúpols, sense mira­ments.