Aules en perill

En Jan té 5 anys, viu en un poble del Maresme, va a l’escola pública i tot just comença a des­co­brir el món que l’envolta. Un bon dia la mes­tra de la classe de P5 va pro­po­sar als nens i nenes pen­sar una paraula bonica, escriure-la en un full i dibui­xar el que els sug­gerís. Després els pen­ja­rien tots a les parets de l’aula. En Jan va deci­dir que pin­ta­ria la lli­ber­tat. L’havia sen­tit a casa en con­ver­ses dels pares, però també al car­rer i l’havia vista escrita en bal­cons del poble sobre un tros de tela o de cartró; molts cops al cos­tat d’un llaç groc, que també havia vist engan­xat a la roba de mol­tes per­so­nes, en bal­cons i fins i tot a la plaça de l’Ajun­ta­ment.

Va arri­bar l’hora de dibui­xar i en Jan va començar a ajun­tar peces i idees segons li va sem­blar. Hi va escriure la paraula al mig. A sobre, hi va pin­tar un cel en blau; a sota, hi va posar un prat ben verd; hi va afe­gir algu­nes flors ver­me­lles i també unes for­mes que volien repre­sen­tar mun­ta­nyes. I al final, a baix de tot, hi va engan­xar un llaç groc, com els que havia vist pel car­rer.

El dilluns va anar a escola i va entre­gar el seu tre­ball il·lusi­o­nat, com la resta de nens, però mirant i mirant va veure que el seu no el pen­ja­ven a la paret. La mes­tra l’hi va tor­nar. Al dia següent, els pares van anar a pre­gun­tar a la mes­tra i els va que­dar clar que el llaç groc era un pro­blema i que la mes­tra no en volia, de pro­ble­mes. No els cabia al cap que el dibuix d’un nen de 5 anys pogués ser dis­cri­mi­nat d’aque­lla manera i van insis­tir, però el cap d’estu­dis va ser una mica més que infle­xi­ble, va dir que l’escola no era lloc per a símbols i, com a prova, va posar el llaç groc al mateix sac que l’esvàstica.

El peda­gog pot­ser és causa per­duda, però exem­pli­fica com l’estat d’excepció que viu Cata­lu­nya ha entrat també a les aules. En Jan no va voler muti­lar el dibuix i el té pen­jat a casa. Ja sap què és la lli­ber­tat i també la injustícia. La seva escola, com d’altres, viu sot­mesa a un marc men­tal impo­sat des de fora i és capaç d’expul­sar d’una aula de P5 la lli­ber­tat per dei­xar-hi entrar la cen­sura per por d’una cri­mi­na­lit­zació injusta, la mani­pu­lació mediàtica per­versa i una amenaça judi­cial insu­por­ta­ble.