Una de deixalles

No fa gaire que es posa èmfasi en la pro­blemàtica dels resi­dus. Als pro­ble­mes ambi­en­tals, que ha fet la sen­sació que són els que menys pre­o­cu­pa­ven, s’hi afe­geix el del cost econòmic, i ara tot són pres­ses. La reco­llida selec­tiva no ha fet el salt qua­li­ta­tiu desit­jat perquè ni els ser­veis als muni­ci­pis han estat a l’altura, ni han tin­gut un model clar a seguir, ni la ciu­ta­da­nia s’ha cons­ci­en­ciat prou, ni s’ha bus­cat la fórmula –és a dir, la sanció– que eviti males pra­xis o que faci que es pro­du­ei­xin menys resi­dus. El que ha cos­tat fer pagar per bos­ses de plàstic! I encara tenim una safata de por­ex­pan per com­prar dues peres... Els bons hàbits s’han d’acom­pa­nyar amb alguna cosa més que cam­pa­nyes que et facin sen­tir el més cul­pa­ble.