Els fatxes ja hi eren

La irrupció de Vox al Par­la­ment andalús ha tras­bal­sat la vida política espa­nyola. Des del 2 de desem­bre tot són esca­ra­falls, com si l’extrema dreta hagués apa­re­gut com un bolet del no-res aquell dia. Doncs no. La ultra­dreta ja hi era. Hi era a tot l’Estat, però ama­gada sota les sigles de par­tits apa­rent­ment res­pec­ta­bles i, pit­jor encara, incrus­tada en el cor de la cul­tura política espa­nyola. Com s’explica, sinó, l’aval a les gar­ro­ta­des a gent que vota i a la repressió poste­rior? A Cata­lu­nya també n’hi ha, d’extrema dreta. N’hi ha en els grups ultres, n’hi havia entre els votants de Pla­ta­forma per Cata­lu­nya i n’hi ha en par­tits del Par­la­ment, aquells que s’absen­ten de la cam­bra per evi­tar con­dem­nar un dic­ta­dor fei­xista. El que tota la vida se n’ha dit “fat­xes”.