Opinió

Tribuna

Graupera i els EUA

“Els seus EUA són els de l’ètica del treball

L’únic esde­ve­ni­ment cons­truc­tiu de la política cata­lana actual és el movi­ment de les primàries lide­rat per Jordi Grau­pera. Des de l’1-O hem des­co­bert dos dino­sau­res: la violència dic­ta­to­rial espa­nyola i, d’altra banda, la dependència esta­tal dels nos­tres par­tits i la seva con­seqüent inca­pa­ci­tat per defen­sar-nos. Per això, com que no podem con­tro­lar la violència de l’Estat, l’única tasca al nos­tre abast és cons­truir una nova classe política més enllà dels par­tits que ens per­meti rear­mar-nos política­ment.

La democràcia anti­par­ti­tocràtica de Grau­pera, per tant, és un pro­jecte ple de futur. Però, pre­vi­si­ble­ment, molts ana­lis­tes es neguen a reconèixer-ho i uti­lit­zen argúcies per des­qua­li­fi­car Grau­pera a nivell per­so­nal. Hi ha una argúcia espe­ci­al­ment simp­tomàtica, que és la seva relació amb els EUA. Per exem­ple, quan Grau­pera encara era a Nova York, Fran­cesc-Marc Álvaro ja deia a la ràdio que era molt fàcil ser valent des dels EUA. Això ho deia refe­rint-se a Grau­pera però sense ano­me­nar-lo, en una mos­tra per­fecta d’aquesta covar­dia tan nos­trada de no dir les coses pel seu nom. O Marçal Sin­tes resu­mia així la seva tra­jectòria: “Grau­pera, després d’aca­bar la seva estada als Estats Units, va llançar la idea d’unes primàries inde­pen­den­tis­tes.” Això de defi­nir les primàries com una idea llançada a l’atzar i un doc­to­rat en filo­so­fia política a la New School com una mera “estada” és, altra vegada, una manera d’ama­gar un atac menys­pre­a­tiu sota un llen­guatge apa­rent­ment neu­tral.

Quan es pre­senta Grau­pera com un tipus que ha ater­rat dels EUA per sal­var la pàtria, es volen difon­dre dues fal­se­dats. La pri­mera és retra­tar-lo com el típic pri­vi­le­giat que ha estu­diat a fora i que ara ve a impo­sar la seva doc­trina. Però la rea­li­tat és com­ple­ta­ment dife­rent: men­tre Grau­pera es finançava els estu­dis fent clas­ses – o sigui, que de “pijo”, res– va escriure una tesi sobre la metafísica de l’estat modern, de manera que s’ha con­ver­tit en el pri­mer polític català que passa a la praxi amb una base teòrica sòlida. La segona fal­se­dat és la idea que tot allò que ve d’Amèrica i que parla de lli­ber­tat és neo­li­be­ra­lisme. Això pot­ser és veri­tat a les esco­les de nego­cis. Però els EUA de Grau­pera (i els meus!) són uns altres: són els de l’indi­vi­du­a­lisme lliure i alhora radi­cal­ment comu­ni­tari, de l’ètica del tre­ball, de la lluita con­tra la injustícia i de la capa­ci­tat per empren­dre qual­se­vol tasca per impos­si­ble que sem­bli.

Com que Espa­nya con­ti­nuarà volent des­truir Cata­lu­nya i com que els par­tits actu­als no podran pro­duir cap altre lide­ratge fort, espe­rem que aviat tot­hom s’adoni de la raó històrica del movi­ment de les primàries i del talent i la força excep­ci­o­nals que pos­se­eix Grau­pera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia