Vianants

Pri­o­ri­tat via­nants. El senyal diu així de clar i català que per aquell car­rer els ciu­ta­dans que van a peu tenen pri­o­ri­tat davant els vehi­cles. Però la rea­li­tat és una altra de ben dife­rent. Els con­duc­tors no es tallen ni un pèl i no sola­ment miren amb mala cara aque­lles per­so­nes que s’atre­vei­xen a cre­uar, i que tenen tot el dret a fer-ho, sinó que, a més, els toquen la bot­zina. Parlo d’una zona 30, com d’altres que hi ha en altres pobla­ci­ons giro­ni­nes i que obli­guen els vehi­cles a no cir­cu­lar a més de 30 quilòmetres per hora i a donar pri­o­ri­tat als via­nants. La que està situ­ada en ple cen­tre de Girona, entre la Casa de Cul­tura i l’edi­fici de la Gene­ra­li­tat, és un dels exem­ples més cla­mo­ro­sos de l’inci­visme dels con­duc­tors. Aquesta set­mana ha estat l’esce­nari de l’atro­pe­lla­ment d’un via­nant. No es tracta de bur­xar sobre qui va tenir la culpa, perquè la rea­li­tat parla per si mateixa. I aquesta rea­li­tat és que no només tenim un pro­blema social a l’hora de res­pec­tar les nor­mes, siguin les que siguin, sinó que també tenim un pro­blema de res­pecte cap a l’altre i un pro­blema de civisme quan seiem dar­rere el volant. Tot ple­gat fa que la con­vivència entre vehi­cles i via­nants sigui difícil i massa sovint peri­llosa. Se suposa que les zones 30 han de ser­vir per posar pau entre uns i altres, per millo­rar la qua­li­tat de vida a la zona afec­tada i, també, per faci­li­tar un cre­ua­ment segur d’un cos­tat a l’altre. El car­rer Pom­peu Fabra de Girona motiu d’aquesta crònica també es l’exem­ple del fracàs d’aquests objec­tius. Cot­xes, motos i fins i tot auto­bu­sos hi cir­cu­len a una velo­ci­tat que és peri­llo­sa­ment incom­pa­ti­ble amb els via­nants que el volen cre­uar. El via­nant acaba pen­sant que qui té pri­o­ri­tat és el cotxe. Aplica el seny i no se la juga perquè sap que té totes les de per­dre. És un tema de qui és el més feble, i aquest és sem­pre el via­nant. No cal entrar ara en el tema de moda, o sigui les pos­si­bles molèsties i perills que cau­sen els pati­nets que han pro­li­fe­rat com una plaga pels nos­tres car­rers. Només són la cire­reta d’un pastís cui­nat amb cot­xes, auto­bu­sos, bici­cle­tes, motos, cami­ons i cami­o­ne­tes que han aca­bat con­ver­tint els car­rers en un campi qui pugui o en la llei del més fort. El volant ens trans­forma, i no en el Dr. Jekyll, sinó en el Sr. Hyde. Cor­re­gir això implica molta més edu­cació, viària per des­comp­tat, però també cívica.