Confabulació cívica

Fa molts anys, vaig tenir la sort de treballar amb una colla d’il·luminats (seriosament il·luminats, il·lustrats amb una punta de bogeria) que s’agrupen sota el paraigua que ells mateixos anomenen La Fundició, i que no és una fundació que s’exhibeixi sinó més aviat un cercle privat d’amics que, cada any, tenen la pensada de regalar-se una peça artística encarregada, pagada i produïda per ells mateixos. La meva aportació va ser un relat que ells van convertir en una obra d’art, desat en una capsa d’alumini (com la de les galetes) i amb una edició finíssima, mesurada, artesanal. Fa vint-i-cinc anys que ho fan i com que, a més a més, són ciutadans altruistes, en dates assenyalades decideixen compartir el gaudi del seu regal amb la resta de conciutadans. És a dir, ofereixen a la ciutat el projecte que els atabala durant tot un any. Va ocórrer el 2003 amb l’escultura Infinit, una fosa de bronze en la qual l’enigmàtica cinta de Möbius és com una joguina en mans d’un nen. L’obra, de Mim Juncà, és a tocar de Sant Pere de Galligants, a Girona, i hi serà pels segles dels segles, i fins a la fi del temps, que és el que li pertoca, gràcies a l’amabilitat cívica d’aquestes senyores i aquests senyors anònims que fonen els seus delits personals al forn del tresor col·lectiu. Hi han tornat. Amb motiu del seu vint-i-cinquè aniversari com a amics confabulats i col·leccionistes i mecenes, han lliurat una nova escultura pública: La lectura, una taula d’acer inoxidable amb dos seients, també d’acer, i, sobre la taula, un llibre obert, fet amb pedra de Girona. És d’Àlex Nogué i té la virtut, més enllà de la seva pròpia contundència i simbologia, de presentar-se com una mena de llarga vista artístic, geogràfic i temporal. Miquel Blay, l’escultor garrotxí mort el 1936, va crear un conjunt monumental a Montevideo, un fragment del qual (dos nens que llegeixen un llibre) va ser reproduït anys després (1953) a Olot. Ara, l’actuació es concentra, com una lupa, en el llibre sol, just davant de la Biblioteca Carles Rahola, que és un senyor que va ser assassinat perquè llegia i escrivia. Vagin-la a veure. I s’hi asseguin.