Seguretat ciutadana

Un dels eixos més importants per a la convivència i la qualitat de vida dels ciutadans és la sensació, també real, de seguretat. La Seguretat, amb majúscules, és un signe de salut política i democràtica, ja que sense ella, la seguretat, es perden part dels valors implícits en una societat contemporània. El contrari de la seguretat és la inseguretat. Tots hem percebut moments d’inseguretat perquè vivim o passem per zones insegures, ens sentim amenaçats i volem que els nostres governants prioritzin la protecció dels drets de les persones i els seus béns. I aquesta és la funció de la policia i dels sistemes de control. Darrerament han proliferat moltíssim els sistemes de protecció privats que supleixen la reducció numèrica dels cossos de seguretat. Dit això, la inseguretat és l’expressió d’un sentiment fruit d’una emoció humana, per la percepció, a vegades subjectiva, de patir per la pròpia integritat física. És una emoció desagradable que s’encomana fàcilment. Tots hem vist episodis desagradables que, per observació, acaben fent-nos sentir i patir efectes similars. Sentim por i responem de manera condicionada evitant allò que ens fa creure que ens amenaça. El cervell ens alerta, respon emocionalment i troba solucions sovint gens racionals. És per això que una de les preocupacions més importants que tenen els ciutadans, i a la qual s’ha de donar resposta inequívoca i amb accions visibles, és la seguretat ciutadana, una de les grans demandes socials.

La policia municipal de Girona té una plantilla molt inferior a la que hauria de tenir. Manquen, pel cap baix, cinquanta o més policies. Si pregunteu als comerciants o a la gent del carrer sobre seguretat, us contestaran que no se senten gaire segurs. Aquestes respostes que semblarien una falsa percepció es confirmen quan constatem una clara reducció del nombre d’efectius, la nul·la presència del policia de barri i de patrulles en zones de més concentració humana. Des de quan no heu saludat el vostre policia de barri? Què se n’ha fet de l’escola de la policia municipal, aquella que va crear amb tant d’encert el malaurat i enyorat Jaume Curbet? El 1979, Jaume Curbet, aleshores primer tinent d’alcalde amb Joaquim Nadal, va ser el pioner de la policia local moderna, la dels Mossos d’Esquadra, seguint el model de la policia del Quebec. Doncs bé, cal recuperar l’esperit Curbet i el model que va ser replicat en moltes altres ciutats d’Espanya. La policia era un sistema d’intervenció integral, que disposava d’ambulància, que s’obrí a les dones i a l’ètica professional. Va ser un model de referència indiscutible que s’ha de recuperar, posant-la al dia amb les principals eines de comunicació i de control tecnològics. La plantilla actual de la policia local, per baixes i jubilacions, no ha seguit el creixement equiparable al de la ciutat. Les conseqüències són més que evidents: absència de la policia als barris, sensació d’inseguretat, poc o gens control en els usos dels espais públics i lentitud de resposta als requeriments del ciutadà. El nou model que aquests dies preconitza l’alcaldia, arran de les queixes per la pèrdua d’efectius, és una entelèquia. Redistribuir i tenir la patrulla canina no pot ser ni serà el nou model policial a la ciutat.

En el proper mandat cal apostar per: 1) recuperar els 180 policies locals que són els que pertoquen per a una ciutat com Girona; 2) garantir la presència de la policia de barri i la patrulla en els llocs amb més concentració de persones; 3) incrementar el nombre d’agents cívics com a personal de suport i ajuda al ciutadà; 4) introduir la intel·ligència artificial en el control i seguiment dels actes i esdeveniments importants; 5) incorporar càmeres de vigilància en espais públics d’especial interès (zones comercials, parcs i àrees d’interès turístic i cultural); 6) incrementar els vehicles elèctrics de la policia; 7) igualar el nombre de dones policia; 8) preveure la robotització de determinades actuacions policials; 9) agilitzar la comunicació policia-ciutadà en els requeriments efectuats per la ciutadania; 10) actualitzar la reglamentació i ordenances sobre el trànsit i l’ús dels mitjans de desplaçament en els espais públics així com el seu compliment. Queden dits i argumentats per al futur govern municipal.