Vorejant el caos

Jo entenc que de la situació política, econòmica i social actual, és una allau d’informació política físicament incerta, reialment adobada, en molts aspectes improvisada i en un percentatge molt alt, improvisada a partir d’una menudesa informativa abans de créixer i desenvolupar-se. Per exemple: aquest article que llegiu el diumenge, anys enrere hom podia assegurar gairebé al lector que el que es llegia era rigorosament exacte, sols matisat per l’opinió de cada un dels lectors i per la de l’articulista. Qui és el periodista que entreveu el que pot haver passat en gairebé tres dies, quan es tracta de quelcom molt important, succeït al món, amb o sense guerra, conferències internacionals, declaracions de caps d’estat, i cent successos que tenen lloc a qualsevol racó de món, civilitzat o no. Llavors hom pot veure i escoltar coses semblants a allò de: “Els parla en Pep de la televisió de Puigpelat.” Diu així: “Aquesta nit, sense respectar la treva acordada per uns i altres, les forces russes acampades prop de la frontera, han envaït la ciutat fronterera de Mullader del Nord, aixafant la mínima resistència més protocol·lària que militar del cas. Unes cinc milles terra endins han parat esperant ordres. Per sort no s’ha disparat, però als tancs i vehicles artillers blindats, mengen amb una sola mà. L’altra resta preparada amb els dits als gallets electrònics.” Al sud, els xinesos han fet exactament el mateix tot i que més sorollós. Volen imitar russos i americans i, tot i que el material de guerra emprat –cada vegada més fabricat a casa– és de la millor qualitat, no entenen com es poden fer els combats d’una guerra realistes, sense cridar. La Gran Muralla la foraden en fer un esternut i a la posta de sol de l’endemà torna a estar refeta. El sentiment artístic musical, arquitectònic, pictòric i literari, principalment, formen part de les cultures de manera generalitzada de la nova Xina, el despertar econòmic de la qual es pot dir que espanta els modestos i preocupa els grans. La Xina avança no pas a velocitat de creuer, expressió el significat de la qual era popularment el dels vaixells amb passatgers estiuejant. La Xina avança poderosament amb gran mimetisme dels dos països capdavanters dits. El segon front preocupa gairebé més que el primer: ser una potència militar. Fa mig segle tan sols que començaren instal·lant comerços, restaurants i d’altres. Avui ja es fan notar. Els grans centres d’aprovisionament dels supermercats, comerços, cafès, bars i restauració, lentament, sense fer soroll, van passant a les seves mans, i ens els trobarem a la cuina de casa qualsevol dia. L’articulista informador, amb retard o sense, no té problemes de tema. Passa solament que en veure per televisió les notícies del moment el dissabte a la nit, hom voldria modificar algun aspecte de l’article del diumenge. Entre televisió, ràdio i periòdics hi ha a vegades, poques, caos informatiu. Els mitjans no poden anar explicant hora a hora, minut a minut, la casuística informativa. Els lectors intel·ligents ho entenen perfectament.

Sense ni adonar-me’n, he passat de les conquestes bèl·liques a les informatives domèstiques, i a l’inrevés. Sort de les “últimes hores” intercalades el dissabte a la nit amb calçador que, a vegades, salven el prestigi dels informadors. Amb tot, és molt bonic expressar-se. I tant!