A totes les dones

A totes les dones que han perdut la vida i la pròpia estima a mans dels seus maltractadors habituals. Que han renunciat als seus somnis per fer realitat els dels seus fills. A totes les dones violades i permanent- ment humiliades. A totes les que anhelen un món millor i lluiten per la igualtat de drets. Les que tenen dubtes i pors de ser com són. Les que, a igual feina, cobren menys que el company. Les que es consideren males mares, les que tenen sentiments de culpa per no voler tenir fills. Les mares solteres, les vídues que envelleixen en soledat. Les dones que no gosen dir en públic el que pensen per por de ser ridiculitzades. Les que viuen atrapades en l’estereotip. Les que senten que res del que diguin o facin té cap mena d’interès. Les que no callen davant la injustícia i no es deixen trepitjar. Les que no s’atreveixen a alçar la veu. Les que viuen encadenades a l’esclavitud. Les que es desmunten davant del verb pervers del mascle dominador. Les que no van poder estudiar. Les que ploren i no troben sortida a la desesperació. Les que no poden superar traumes de la infantesa. Les que, fent el cor fort, es lleven i somriuen cada matí. Les que, sense saber-ho, són valentes feministes. A les noies que han après a dir no. A totes les àvies, les filles, les netes. A totes les dones que miren el futur amb esperança. A tots els nens i nenes que encara han de néixer. A tots els homes que estimen les dones.