Llistes de sobretaula

Situar els presos polítics i els exiliats a la capçalera de les llistes electorals dels comicis espanyols, municipals i europeus es pot considerar una decisió lògica i encomiable perquè té la finalitat de reivindicar la innocència dels processats, de defensar-ne la dignitat i de revalidar-ne la capacitat política. Per tant, el que crida l’atenció no és la presència d’Oriol Junqueras, de Carles Puigdemont, de Josep Rull o de Lluís Puig –per exemple– en la contesa electoral, sinó observar com, en la confecció de les llistes, els criteris de màrqueting s’apliquen amb un predomini més notable que no pas els d’eficiència o, fins i tot, que els de democràcia.

Així ho indica, per exemple, el debut de diversos familiars dels presos polítics en les candidatures per a exercir la política institucional amb el propòsit que tinguin, sobretot, una funció instrumental, exactament igual que alguns noms de notables també convertits en candidats. O la sostracció de diputats i diputades del Parlament de Catalunya o de conselleries del govern de la Generalitat, com si l’acreditada eficiència de perfils professionals i polítics com ara els d’Elsa Artadi i Laura Borràs fossin sobrers en una administració que intenta treure’s del cim l’ensopiment, i fer República amb els millors ja hauria esdevingut una utopia. Algú deu pensar que l’anomenada “nova manera de fer política” que els ciutadans reclamem i impulsem es limita a renovar candidatures canviant els cromos de lloc des d’un tauler de sobretaula.