Opinió

A la tres

La Guàrdia Civil i ETA

“ETA va matar 230 guàrdies civils, com el que ara diu que a Catalunya s’hi viu una situació semblant

Al llarg dels seus 50 anys d’història, ETA va assas­si­nar 829 per­so­nes, segons les dades ofi­ci­als del Minis­teri de l’Inte­rior (altres dades ele­ven els morts a gai­rebé 900). De les 829 per­so­nes mor­tes, 506 eren mem­bre dels cos­sos i for­ces de segu­re­tat de l’Estat i, con­cre­ta­ment, 230 eren agents de la Guàrdia Civil. Tot i que va ser un dego­teig, gran part dels agents poli­ci­als i mili­tars morts per ETA ho van ser durant el que s’ha ano­me­nat els anys de plom, entre mit­jan anys 80 i mit­jan 90. Tot i aquesta dura i trista rea­li­tat, un dels guàrdies civils que va decla­rar dijous en el judici que té lloc al Tri­bu­nal Suprem va afir­mar que, tot i que ell, per sort, no ho havia vis­cut, l’ambi­ent que va viure a Bigues i Riells, on va par­ti­ci­par en el decomís de mate­rial elec­to­ral, “s’assem­blava molt”, segons li havien expli­cat altres agents més vete­rans, “als ini­cis del con­flicte basc”. Tant devia gri­nyo­lar, que fins i tot el pre­si­dent de la sala, Manuel Marc­hena, el va tallar. Després, en el torn de les defen­ses, aquest mateix agent va adme­tre que en els “inci­dents” de Bigues i Riells “cap” agent havia resul­tat lesi­o­nat i “cap” cotxe, ara que això ens interessa tant a tots, havia rebut danys.

Si fos una enti­tat que real­ment defensés vícti­mes i no fes de cor­retja de trans­missió del PP, l’asso­ci­ació que les agrupa hau­ria de ser la pri­mera a denun­ciar aquesta bana­lit­zació de la violència, del pati­ment que va supo­sar l’existència d’ETA –i dels grups para­mi­li­tars uni­o­nis­tes– per als ciu­ta­dans del País Basc. Tot ple­gat, com­pa­rar la legítima deso­bediència civil amb la violència és una falta de res­pecte dels agents cap als seus com­panys, els que s’hi van jugar la vida, i els que se la juga­ran en un futur en ope­ra­ci­ons de qual­se­vol mena, i no pas per rebre cops de cla­vell o crits de “Vota­rem”.

Els coman­da­ments polítics van con­ver­tir l’ope­ració con­tra l’1-O en un acte de revenja con­tra la població i en un des­propòsit poli­cial que ha pro­vo­cat una frac­tura que Espa­nya encara no és capaç de cali­brar. Els agents, però, en lloc de denun­ciar-ho, han optat per sor­tir en suport d’una fis­ca­lia que no és capaç de demos­trar que hi hagués violència. Una opció que encara farà més pro­funda la frac­tura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.