Pendents del TC

A l'inici de la nego­ci­ació del finançament, Joan Puig­cercós dema­nava que no es reproduís l'esquema del procés d'ela­bo­ració de l'Esta­tut, retransmès minut a minut, tal­ment com si estiguéssim davant del tele­vi­sor veient Gran Her­mano. No va ser així. I tam­poc ho ha estat en el cas de la deli­be­ració del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal sobre els set recur­sos que pesen en con­tra del text. Situ­ats en el ple que pot aca­bar deci­dint (o no) avui el pro­nun­ci­a­ment del TC sobre una llei orgànica no només apro­vada al Par­la­ment i a les Corts espa­nyo­les sinó rati­fi­cada pel poble de Cata­lu­nya en referèndum, si mirem enrere, ens tro­bem amb més de tres anys de xou. Començant per l'expulsió d'un dels seus magis­trats, el pro­gres­sista Pablo Pérez Tremps, de la deli­be­ració de la impug­nació del PP per haver par­ti­ci­pat en l'ela­bo­ració d'un estudi per a la Gene­ra­li­tat. El pro­blema no ha estat tant l'expli­cació del minut i resul­tat, sinó el pim, pam, pum entre els dos blocs, pro­gres­sista i con­ser­va­dor, que con­for­men un tri­bu­nal teòrica­ment inde­pen­dent, però que, a l'hora de la veri­tat, esdevé polític. Els deu magis­trats que s'asse­uen a l'entorn de la taula del TC –a la baixa de Pérez Tremps s'hi suma la de Roberto García Calvo, mort–, pre­si­dits per María Emi­lia Casas, han anat per­dent crèdit a mesura que s'acu­mu­la­ven les recu­sa­ci­ons, les denúncies i els retrets. Els par­tits hi han con­tribuït.

La qüestió és de fons. Pot un tri­bu­nal for­mat per magis­trats pro­po­sats pels par­tits –a través del govern espa­nyol, el Congrés, el Senat i el Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial– deci­dir sobre una norma que ha estat vali­dada en referèndum? L'expec­ta­tiva és alta perquè estem davant de la sentència, en majúscu­les. La més impor­tant de la història de l'òrgan. El govern i els par­tits cata­lans es man­te­nen escèptics sobre la pos­si­bi­li­tat que esti­guem a l'inici del final del peri­ple recor­re­gut per l'Esta­tut després que el juliol del 2006 el PP registrés el pri­mer dels recur­sos perquè con­si­de­rava que el text no cap dins de la Cons­ti­tució. Sem­bla clar que si a set mesos per a les elec­ci­ons cata­la­nes no arriba el pro­nun­ci­a­ment, es com­plirà la regla no escrita que el Cons­ti­tu­ci­o­nal no inter­fe­reixi –ara ja ho faria– i s'ajor­narà el pro­nun­ci­a­ment fins després dels comi­cis. El rellotge, però, corre en con­tra del TC perquè, incom­pren­si­ble d'entrada, com més temps passa, més costa d'enten­dre un pro­nun­ci­a­ment sobre una llei vigent i en des­ple­ga­ment. Fins quan pen­dents del Cons­ti­tu­ci­o­nal? Avui hi ha pos­si­bi­li­tats de res­posta.