‘Fake news’ policials

Malau­ra­da­ment cada cop estem més acos­tu­mats que part dels par­tits polítics ves­tei­xin el seu relat amb mit­ges veri­tats o, direc­ta­ment, men­ti­des. Face­book, per exem­ple, va ser el gran alta­veu per a un seguit de fake news que van impul­sar la cam­pa­nya de Donald Trump. Des del 12 de març pas­sat, però, aques­tes cons­truc­ci­ons paral·leles de la rea­li­tat s’estan donant en un altre àmbit, el judi­cial. En el judici con­tra el govern legítim de Cata­lu­nya i els líders soci­als Jordi Cui­xart i Jordi Sànchez pels fets de setem­bre i octu­bre del 2017 s’ha sen­tit polítics i poli­cies expli­car sopars de duro, un rere l’altre. Dels polítics, malau­ra­da­ment, sobta cada cop menys, tot i ser sig­ni­fi­ca­tiu que tot un cap de govern espa­nyol, com Mari­ano Rajoy, no recordi que es va reu­nir, a La Mon­cloa!, amb el lehen­dakari Iñigo Urku­llu per par­lar del referèndum. Però és greu que una part, una part, dels agents poli­ci­als, i, per tant, fun­ci­o­na­ris, esti­guin expli­cant una rea­li­tat paral·lela, estra­nya­ment con­nec­tada al relat de la fis­ca­lia.

Bé, tam­poc és tan estrany si es tenen en compte dos ele­ments clau: en pri­mer lloc, que aquest és un judici polític, un judici polític de ven­jança, i, per tant, on les nor­mes d’un judici penal hi són sobre­res. I en segon, que el mateix tri­bu­nal que ha permès que Vox tin­gui pro­ta­go­nisme és el que ha impe­dit que mol­tes de les decla­ra­ci­ons poli­ci­als es desa­cre­di­tes­sin elles soles en no poder visi­o­nar els vídeos que les des­mun­ten.

Ahir, un grup d’alcal­des van ser a Madrid per denun­ciar aquesta mani­pu­lació dels fets de l’1-O. El més greu és que aquesta forma d’actuar deixa clar que a l’Estat no s’és cons­ci­ent encara del tren­ca­ment total que va sig­ni­fi­car aquell dia: hi ha, per als cata­lans que hi van par­ti­ci­par, un abans i un després, un punt de no retorn. I anar sen­tint com s’explica una rea­li­tat que ells no van viure no fa més que reforçar aquell tren­ca­ment. Això en la ves­sant política. En la jurídica, cal­dria estu­diar si no cal una denúncia for­mal con­tra els poli­cies que més han men­tit, un cop s’hagin vist els vídeos, és clar. A Cata­lu­nya no ens ren­dim, i això en seria una nova mos­tra.