Neus Català

Neus Català, que va morir dissabte als 103 anys després de tota una vida de lluita antifeixista i de classe, va voler anar a votar en el referèndum de l’1 d’octubre del 2017. En alguna ocasió havia explicat que quan anava a votar, en qualsevol de les eleccions, sempre deia abans de dipositar el vot a l’urna: “Té, merda per a la dreta!” L’1-O va anar a votar igual com ho van fer milions de catalans. Ella, amb 102 anys, des de la residència geriàtrica dels Guiamets, el poble del Priorat on va néixer el 1915 i on va dir que volia anar a morir després d’una vida heroica i digna. Heroica per tot l’horror que li va tocar viure, i digna perquè la dignitat sí que va ser la seva elecció de vida i en va donar molts exemples en els més de cent anys que va viure (per sort, va sobreviure als seus botxins dels camps de concentració nazis). L’1-O va voler anar a votar per responsabilitat; com una acció més en la seva lluita per les llibertats i la justícia, que veia amenaçades. Dissabte, després de conèixer la seva mort, vam recordar la seva biografia i com n’ha estat de valuosa la seva la lluita per la memòria històrica. Català era l’última supervivent catalana del camp de la mort (ella es negava a anomenar-los camp de concentració) de Ravensbrück. Però la seva grandesa com a persona anava més enllà d’haver hagut de viure aquest fet abominable. Amb la fi de la Segona Guerra Mundial i després d’haver obtingut la nacionalitat francesa, es va dedicar a lluitar contra la dictadura franquista. I sobretot va començar a treballar tenaçment per recuperar la memòria històrica de les dones resistents i deportades. Neus Català no va callar. Va explicar l’horror viscut i l’infern del nazisme. I no va parar fins a la seva mort; en un moment en què la realitat demostra que la lluita encara és del tot necessària. I lluitar, per ella, no és agafar una arma, sinó unir-se per defensar una idea. Anar a votar l’1-O n’era un exemple. Ens anirà bé tenir sempre present el seu compromís.