Opinió

De set en set

Vot dispers

En una democràcia, discrepar o adoptar altres idees no és cap traïció

La democràcia és un sistema de govern, no una manera segura de solucionar

els problemes, ni un mètode per assolir la felicitat. Val la pena recordar-ho en el temps de les promeses, quan ens demanen el vot de la nostra vida. Res que sigui realment decisiu no es posarà mai a votació, però està bé tenir representants que defensin els nostres interessos en lloc d’esperar que ho faci un governador civil vingut de llunyes terres; la pregunta és fins a quin punt estan per la feina: les llistes tancades tenen un efecte inhibidor. No és estrany que el desencant i la decepció persisteixin al llarg de tantes legislatures. Aquesta vegada diuen que hi ha molts indecisos, gent que no sap o que no vol dir què votarà. La dificultat del pronòstic provoca el nerviosisme dels polítics, i això els pot fer fer cops d’efecte a última hora que solen ser molt ridículs. L’elector hauria de conservar la sang freda a l’hora de votar, o de no fer-ho –votar és un dret, no un deure–, perquè els polítics, tots, juguen a escalfar-lo fins que s’animi a emetre un vot de càstig, amb odi visceral. I acostumar-se a canviar de vot, i d’opinió també. Els partits tendeixen, com totes les marques comercials, a fidelitzar el client i a fer-lo sentir culpable de l’apocalipsi si se’n va a la competència; però en una democràcia, a diferència d’una dictadura, discrepar o adoptar altres idees no és cap traïció. Al capdavall, no passa mai res: ells són els primers a ajuntar-se, a adoptar punts programàtics d’altri, o a renunciar al que semblava sagrat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.