El vot del 28-A

Com a fenomen plenament consolidat, i que ha evolucionat amb els anys, el vot del Front National ha estat àmpliament estudiat a França. El traspàs directe de vot provinent del Partit Comunista al Front National als barris pobres ha estat motiu de polèmiques i trobaríem estudis que ho desmenteixen taxativament i d’altres que no ho defensen però gairebé. A l’Estat espanyol la irrupció de Vox és tan recent que encara no hi ha estudis seriosos sobre això. Sí que hi ha teories, com la de la importància que han tingut els mitjans de comunicació en aquest ascens o la que postula que, de fet, és un altre tipus de vot de càstig als partits tradicionals. En tot cas, el que és una evidència és que aquest vot hi era, latent. I on era? Doncs, majoritàriament, dins del Partit Popular. Una de les coses que els populars van saber fer bé va ser aglutinar des de l’extrema dreta fins al centredreta. Ara, ho van fer bé per als seus interessos electorals però no pas per als interessos del país el qual diuen servir, ja que ho van fer a canvi que els poders fàctics del franquisme poguessin mantenir les seves parcel·les de poder en aquest pacte del silenci i de la vergonya que va ser la Transició espanyola. O en aquest mal menor, com els agrada dir a alguns, d’esquerres, quan parlen dels sacrificis, que sens dubte van existir, d’aquella època.

En tot cas, però, el fenomen Vox sembla que ha arribat per quedar-se, si més no mentre el PP continuï esmicolant-se. O suïcidant-se amb líders com Pablo Casado al capdavant. L’anomenada Espanya buida, aquesta que Madrid està aniquilant xuclant-li la sang com un veritable vampir, és llençada contra l’enemic de sempre, Catalunya. I qui hi ha millor per fer aquesta feina que Vox? Ara, també és cert que si les darreres eleccions andaluses haguessin mantingut la mitjana habitual de participació, els ultres s’haurien quedat en tres o, màxim, quatre escons. I aquesta és la clau: es pot estar empipat amb la gestió de l’1-O i del 3-O, però l’abstenció és un risc massa alt, ja que és, també, una de les formes d’obrir la porta a la xenofòbia i el racisme.