Ohh... Sí, gràcies, Pedro!

Gràcies, Pedro, és segur el que espe­ra­ven els més de 2,2 mili­ons de votants de l’1-O: que Merit­xell Batet i Manuel Cruz siguin pre­si­dents del Congrés i del Senat. Quina gran cosa! Dos cata­lans –repe­tiu-ho més vega­des, si us plau, que no ens ha que­dat clar–, quina mos­tra de gene­ro­si­tat, quina ober­tura de mires, quants ponts que has bas­tit en unes poques hores, quanta alta política, quina ges­tu­a­li­tat tan ben cal­cu­lada... Ja els has con­que­rit, tot can­viarà a par­tir d’ara. Ara espe­rem Miquel Iceta de minis­tre i no para­rem de ballar. I, no, no patei­xis, no hem sigut prou astuts per veure la jugada que has fet al Par­la­ment i com has tor­nat a uti­lit­zar l’inde­pen­den­tisme per demos­trar que això del diàleg, ara sí, segur, seguríssim, va de debò.