Compte amb el relat

Un fet objectiu és que fins avui no hi havia cap institució econòmica catalana amb solvència que fos capaç de dir que “el rei va despullat” i han estat uns altaveus col·laboracionistes i justificatius de les polítiques de Madrid, fins i tot, de les més repressives.

De totes maneres, i malgrat tot el que ha passat, hi ha esperança puix que comença a esberlar-se aquesta sòlida homogeneïtat que hi havia i afloren veus discordants. El primer avís potent ha estat amb les Eines de País a la Cambra de Comerç de Barcelona, que no tinc cap mena de dubte que provocarà un realineament de les altres institucions cap a posicions més objectives i de menys servilisme.

Durant el primer trimestre d’enguany el Col·legi d’Economistes de Catalunya ha fet un seguit de sessions per estudiar els efectes econòmics de la repressió emprada per l’Estat contra l’economia catalana pels fets del primer d’octubre del 2017. Pel que fa als efectes econòmics de la ignominiosa política per provocar la sortida de seus socials de Catalunya per perjudicar la nostra economia, amb el concurs fins i tot de la corona, en l’estudi queda clar que els efectes han estat inapreciables fora del perjudici reputacional per la insistent publicitat adversa i esbiaixada que n’han fet.

L’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola sí que va tenir efectes econòmics importants, i d’aquest les elits econòmiques nostres mai n’han fet una crítica ni un retret. La Generalitat ha fet un estudi en profunditat de les seves conseqüències i els resultats són els següents: un cost directe de 130 milions d’euros i un cost de pèrdues de subvencions, drets econòmics i per endarreriments de 1.800 milions d’euros. Els afectats per aquestes pèrdues han estat els ciutadans catalans i les empreses catalanes. Pel que fa a l’economia, ha resistit l’embranzida tota vegada que el 2018 el creixement del PIB va ser de 2,8% i segueix en aquesta dinàmica el 2019. Així doncs, el càstig ha estat per a tota la ciutadania i les empreses catalanes, i d’això no se’n parla.

El Cercle d’Economia ha fet la trobada anual de Sitges aquest cap de setmana. Normalment l’obre el president de la Generalitat i la clou el president espanyol. Enguany, passades ja totes les eleccions espanyoles, l’interès era saber les posicions de cadascun dels mandataris per un possible diàleg i més quan el dia abans el vicepresident Pere Aragonès va oferir obrir-lo amb la base de les converses de Pedralbes. Dissabte passat el president espanyol Pedro Sánchez va fer un discurs que tenia tota la forma de ser un programa electoral però sense baixar als problemes més substancials que té avui Espanya i, com si hi hagués un pacte de complicitat, ni en el parlament de Juan José Brugera, president del Cercle, ni en el torn de paraules, ningú va demanar al president com pensava tractar el tema de Catalunya, ni del dèficit fiscal, ni del dèficit d’infraestructures...

El president Torra va criticar el trasllat de les seus de les empreses catalanes per l’1-O, una de les quals és la del president Brugera; mentre que aquest li demanava un “full de ruta compartit amb els empresaris per recuperar la veu i la influència de Catalunya en els centres de poder espanyols i europeus”. Mentrestant, el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, a Sitges, va dir que “les empreses que van marxar no ho van fer per caprici sinó per protegir els interessos dels seus accionistes i els dipòsits dels seus clients”. No va dir res ni va censurar l’acció premeditada d’institucions del govern espanyol i d’empreses estatals, de retirar 34.800 milions d’euros de CaixaBank i del Banc de Sabadell, per obligar-los a traslladar la seu social, un fet de tanta gravetat que ningú en va parlar. És el silenci de la complicitat.

El president de Foment va demanar al govern català una “declaració formal i inequívoca descartant accions que contravinguin l’ordenament jurídic actual” per afavorir el retorn de les empreses que van marxar. És a dir; el president Sánchez Llibre segueix utilitzant la mateixa estratègia del govern espanyol, si bé, ara, pel retorn. Compte amb el relat.