Quina hora és

“I si poguéssim afe­gir temps a la nos­tra vida?” És una pre­gunta que fa la web del Depar­ta­ment de Pre­sidència, en la secció de reforma horària, i que hau­ria de tenir una res­posta imme­di­ata: no, no podem afe­gir temps a la nos­tra vida. El que podem fer és no per­dre temps en xim­ple­ries. Cada juny des de fa sis anys hi ha una “set­mana dels hora­ris”, amb les con­següents reu­ni­ons i decla­ra­ci­ons, però els deu pas­sar el mateix que a sant Agustí. Deia el Doc­tor de la Gràcia que sabia molt bé què cosa és el temps, però que si li dema­nen que ho expli­qui, no se’n surt. Tot­hom entén què és una reforma horària, però ningú no sap com posar-s’hi. La pri­mera mesura sem­bla ele­men­tal: si el meridià de Gre­enwich passa fre­gant la fron­tera occi­den­tal del Prin­ci­pat, l’hora de Bar­ce­lona hau­ria de ser la mateixa que la de Lon­dres, no la de Varsòvia. Ah no, falta cons­ci­en­ci­ació, diran. Es veu que el sen­tit de la vida d’aquesta admi­nis­tració és fer debats recur­rents i cam­pa­nyes amb vista a la feli­ci­tat de les per­so­nes –la mei­tat de les quals, tin­guin l’horari que tin­guin, han de per­dre hores des­plaçant-se a la feina, men­tre els pas­sen pel cap mol­tes mane­res sen­sa­tes d’afe­gir temps a la seva vida–. De moment, per donar exem­ple, la Gene­ra­li­tat no con­vo­carà actes públics després de les sis de la tarda –supo­sem que tam­poc no farà decla­ra­ci­ons uni­la­te­rals ni coses d’aque­lles–. Quin gran avenç, que serà trans­cen­den­tal, i molt comen­tat entre les cinc-cen­tes per­so­nes que van als actes públics de la Gene­ra­li­tat. Quan un govern no té res a fer, la reforma horària pen­tina.