S’entén el perquè, però no el què

Entendre que els veïns dels pobles de la Vall de Camprodon es quedin sense metge a l’estiu al seu consultori no és el mateix que acceptar-ho com un fet normal. La sanitat pública no té la culpa de no trobar professionals que vulguin cobrir una substitució d’un o dos mesos, o fins i tot que vulguin ser titulars d’un consultori d’una zona rural, però aquest és un signe d’alerta. Les zones allunyades dels nuclis més poblats van perdent serveis, la població envelleix, i es van despoblant. El país, doncs, té un problema. Potser s’haurà d’arribar a subvencionar a tant per persona qui vulgui fer el seu projecte de vida a les zones rurals. O és que volem un país desequilibrat amb ciutats superpoblades i zones rurals plenes d’esbarzers?