Mans a les carteres

Ho adver­teix la poli­cia i ho cons­ta­tem nosal­tres matei­xos quan aga­fem el metro: els car­te­ris­tes, que durant la resta de l’any bui­den les but­xa­ques dels usu­a­ris més des­pis­tats, ara a l’estiu entren en un procés d’hiperac­ti­vi­tat delic­tiva que con­ver­teix aquests des­plaçaments en un esport d’alt risc. Màqui­nes expe­ne­do­res, por­tes d’accés i esca­les mecàniques són els esce­na­ris més pro­pen­sos a les habi­li­tats digi­tals dels pis­pes, que tro­ben la cli­en­tela més pro­fi­tosa entre el gra­pat de turis­tes que aquests dies des­bor­den Bar­ce­lona. Cent car­te­ris­tes –que algu­nes fons dupli­quen– asset­gen cada dia les dife­rents línies del metro de la capi­tal i, com que les for­ces de l’ordre no donen l’abast, l’única forma de garan­tir que no ens con­ver­ti­rem en presa fàcil és apu­jar la guàrdia. Només cal tenir els bit­llets i les tar­ge­tes bancàries pro­te­gits amb una bona cre­ma­llera que ens guar­da­rem prou de tenir a la nos­tra esquena, la part anatòmica més cobe­jada pels lla­dre­gots sub­ter­ra­nis. Escar­men­tats per la pròpia experiència i impo­tents davant la rein­cidència dels autors dels roba­to­ris, un grup de ciu­ta­dans ha deci­dit pas­sar a l’acció per asse­nya­lar-los i fer-los fora del metro. Els hem pogut veure en dife­rents repor­tat­ges periodístics, asset­jant els supo­sats car­te­ris­tes i fora­gi­tant-los amb soro­llo­sos xiu­lets. Se’ls veu benin­ten­ci­o­nats i cal adme­tre que dotats d’una certa eficàcia, almenys pas­sat­gera. Però no és gaire bon senyal que les patru­lles ciu­ta­da­nes es vegin amb cor d’esme­nar la feina de la poli­cia. En pri­mer lloc, perquè aquesta és una tasca que no cor­res­pon a una ciu­ta­da­nia que amb els seus impos­tos ja paga els uni­for­mats –també els agents de paisà que es fonen en la gen­tada per detec­tar els car­te­ris­tes i tota altra mena de per­so­nal inde­sit­ja­ble–. En segon lloc, perquè aquesta mena d’expe­di­ci­ons puni­ti­ves poden caure fàcil­ment en l’excés i en la con­fusió i, sense pre­ten­dre-ho, fer pagar al cap­da­vall jus­tos per peca­dors. No, el metro no està més segur gràcies a les patru­lles ciu­ta­da­nes, sinó més a prop d’èpoques pas­sa­des quan els lin­xa­ments encara eren l’única llei.