La lluna i el tren

L’estiu de l’any 1969, ara en fa exactament 50, l’home va arribar a la Lluna. El fet és considerat cabdal en la història de la humanitat, i el món sencer (diuen) va vibrar d’emoció amb aquelles paraules de Neil Armstrong: “One small step for man…” etc. Em penso que era el 21 de juliol. Al meu poble hi havia un home, d’una setantena d’anys, que no s’ho va creure mai, això que l’home hagués trepitjat la Lluna. A més de no creure-s’ho, acollonava de mala manera els qui en defensaven la certesa i tot plegat resultava prou divertit, tenia caturles amb tothom.

Aquell mateix mes i any, el 15 de juliol, el tren d’Olot va fer l’últim viatge. El tancament va ser decidit per l’Estat espanyol, malgrat l’existència d’informes favorables a una possible rendibilitat si s’efectuaven les reformes oportunes a la línia. Uns estudis tècnics demostraven que, pel volum de mercaderies i pel nombre de viatgers, era el més important dels quatre trens petits que tenia Girona, i el de més bon aprofitar. El traçat de 54,8 km, que començava a Girona a una altura de 75,2 metres sobre el nivell del mar i pujava fins als 558 a la collada d’en Bas, travessada per un túnel de 230 metres, considerat aleshores (1902-1911) una de les grans obres d’enginyeria.

L’associació Amics del Tren Olot-Girona, amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa i l’Ajuntament d’Olot, ofereixen durant aquest any tot un conjunt d’activitats gratuïtes en record del nostre entranyable tren. Fa uns quants anys, a Sant Feliu de Pallerols es va muntar una magnífica exposició on van treballar de valent en Manel Alonso i en Jordi Llorach (dos grans pescallunes no nascuts al poble) que ja donava a entendre clarament la malaguanyada pèrdua que patíem els vilatans amb la clausura de la línia. Per això ara, passats 50 anys d’aquell tancament i de l’arribada de l’home a la Lluna, ens sembla molt més important recordar i homenatjar el vell tren d’Olot que no pas celebrar la gesta lunar de l’Apollo 11. I és que al meu poble, sempre que volem, la lluna ja la pesquem al riu Brugent sense necessitat de coets ni naus espacials, ni querosè, ni astronautes, ni cap parafernàlia; en fem prou amb una corda i un cove. I, si no, vinguin a veure-ho, seran cordialment rebuts i amablement informats sobre com els nostres avantpassats van tenir la idea de pescar, per primera vegada, la lluna dins del riu.