Govern de concentració

No sé si caminem cap a un govern de concentració nacional, després que sospitosament la CUP hagi aprovat aquest cap de setmana la possibilitat d’entrar en un executiu si ho consideren escaient. El que és clar és que el president de la Generalitat, que és l’únic que té la potestat de convocar eleccions, no té intenció de fer-ho. En primer lloc, perquè no es pot dilapidar alegrement la majoria independentista del 21-D davant del perill sempre latent de perdre la Generalitat, i en segon lloc perquè l’espai postconvergent s’està “endreçant”, com els agrada de dir. Tampoc no sembla que ERC tingui ganes d’unes altres eleccions, malgrat que comencin a sortir enquestes per temptar-los. El cas és que un govern de concentració ha d’anar acompanyat d’alguna cosa més, i aquesta cosa més podria ser una vaga general indefinida –tal com demana Jordi Sànchez des de la presó–, ja que la pela és l’únic que pot remoure alguna cosa. Eleccions perquè sí portaria a més confrontació dins de l’independentisme i sabem que les baralles internes per les cadires només condueixen a la desmobilització, que és precisament el contrari del que necessita l’independentisme per “ser més”. L’espai de Junts per Catalunya comença a parlar d’una vaga general indefinida com a resposta a la sentència, la CUP ja la reclamava el 2017 per l’alliberament dels presos, i no cal dir que el líder d’ERC, Oriol Junqueras, va ser el primer que ho va plantejar, el 2013, quan proposava “aturar l’economia espanyola durant una setmana”. Al contrari que unes eleccions, un govern de concentració mostraria la unitat els carrers reclamen a l’independentisme. Això de tornar-ho a fer necessita que els astres s’alineïn una altra vegada, com per l’1-O. D’entrada, s’acosta un meteorit que es diu sentència del Tribunal Suprem, un altre meteorit que es diu inhabilitació del president Torra per desobediència i un altre meteorit que es diu Onze de Setembre.