Escapçats?

Un grup tindrà molta més força que la suma dels membres que en formen part sempre que comparteixin objectius i que estiguin estructurats per assolir-los; això inclou un lideratge definit. Perquè un grup o un moviment siguin eficients al llarg del temps no poden dependre exclusivament del líder, sinó que, darrere seu, hi hauria d’haver un segon, i un tercer, si cal, a punt per dur els seus seguidors fins a la meta proposada. Quan, fa gairebé un parell d’anys, la Soraya va manifestar, tota orgullosa ella, que havien escapçat –a través dels jutges (això no ho va dir) i del 155– el moviment independentista, ningú d’aquí no s’ho creia; les entitats i els partits sobiranistes havien fet possible un 1-O malgrat totes les traves, tenien objectius clars i semblaven estructures sòlides i amb relleu.

Després de les conseqüències de les diverses conteses electorals, potser caldrà reconèixer l’equivocació. Tot i que el nombre de votants per la independència creix en cada elecció, els partits i entitats independentistes sembla que vagin en direccions diverses, cap a objectius diferents, o mantenen un perfil baix, encara que la repressió de l’Estat no s’hagi aturat gens, ans al contrari. I no es tracta d’estar esperant una sentència o eternament un messies! Liderar des de la distància, sigui l’exili o la presó, no és ni fàcil ni massa viable; les amenaces estatals sense escrúpols de cap mena i la por que se’n deriva podrien explicar-ne una part; els interessos pràctics dels que només saben viure de la política i dels sous públics, una altra. El desllorigador només estarà en els votants sense carnet de partit; no obstant això, sense objectius comuns, ni estructura, ni líders, uns i altres donen la raó a la Soraya, la mateixa de la qual depenia el CNI en els atemptats del 2017. Casualitats.