El relleu a Downing St

La nova etapa que s’obre al Regne Unit amb l’adeu de Theresa May i el nomenament de Boris Johnson com a nou primer ministre arrenca amb molta incertesa i expectatives desiguals davant el repte que suposarà afrontar la culminació del ‘Brexit’ i la pressió independentista a Escòcia. Les similituds del nou inquilí del 10 de Downing Street amb el president dels Estats Units Donald Trump no semblen un bon auguri i caldrà comprovar si la màxima responsabilitat que assumeix temperarà o no tota la radicalitat, el populisme i la duresa de plantejaments que ha exhibit com a candidat.

Aquest lideratge té un punt de lògica en el sentit que per primer cop des del referèndum en què els ciutadans van votar a favor de la sortida de la Unió Europea, el Regne Unit tindrà com a primer ministre un defensor aferrissat d’aquesta sortida. Ni ho era David Cameron, ni ho ha estat Theresa May, que ha vist refusats tots els seus esforços per ordenar-lo i suavitzar-lo amb un acord amb la UE. Johnson, des de l’ala dura del Partit Conservador, és partidari sense embuts del ‘Brexit’ i defensa la sortida sense acord.

Ara bé, un ‘Brexit’ en aquestes condicions abans del 31 d’octubre –que és la data límit acordada amb la UE–, tindrà conseqüències greus a àmbit econòmic i social i també redoblarà l’aposta per un nou referèndum d’independència a Escòcia, partidària de continuar a Europa. En aquestes circumstàncies, cal considerar també que Boris Johnson arriba a Downing Street amb el vot d’uns centenars de militants del Partit Conservador com a únic aval democràtic. Els laboristes ja han anunciat una moció de censura, però no sembla que decisions d’aquesta importància i repercussió per al país i el seu entorn es puguin prendre sense un aval més consistent de les urnes.