Sempre he tingut clara la dificultat que tenia la gent d’entrar a museus i, sobretot, a galeries d’art. Una amiga que acaba d’obrir una llibreria em diu que també nota que costa que la gent hi entri. “Hi ha por”, ho diu textualment. No tant a les biblioteques, potser perquè es van avançar en el temps al que fan ara les llibreries d’obrir-se al veïnat, de fer activitats com els clubs de lectura, presentacions, i de pensar en la canalla. Sembla un contrasentit “tenir por” a la cultura, però és així de real. La gent entra en un camp de futbol tranquil·lament, tot i que sovint hi ha brots de violència. Les llibreries solen ser sinònim de pau, però “tenen por”. La causa de tot plegat és que potser hi ha qui ha fet de la cultura un territori privat i vetat. I ha de ser tot el contrari.