Caixmir, el volcà latent

A la serralada de l’Himàlaia hi batega un dels conflictes més perillosos del món. La vall del Caixmir, reclamada històricament per indis i pakistanesos, va ser incorporada a l’Índia el 1947, durant la partició de l’excolònia britànica. L’annexió va provocar la primera guerra entre Islamabad i Nova Delhi per aquest territori de majoria musulmana que, finalment, va quedar dividit sota els dos nous estats independents. La Xina en controla també una part, el 20% de la regió, aproximadament.

Des de llavors, la zona administrada per l’Índia, l’estat de Jammu i Caixmir, ha estat escenari de violències del moviment separatista, enfrontat a l’exèrcit. La ja de per si explosiva situació en aquest territori ha escalat un grau més aquesta setmana amb la decisió del govern nacionalista indi de suprimir l’autonomia del Caixmir. Derogant l’article 370 de la Constitució, el que fins ara concedia l’autogovern de la regió i en garantia el precari lligam a la federació, Nova Delhi assumeix el govern directe del territori i reconeix als ciutadans no caixmirs el dret a residir i comprar terres i propietats en aquest estat, una clara maniobra, segons els crítics, per canviar la demografia del Caixmir i intensificar-ne la “indianització”.

Com era d’esperar, aquesta acció unilateral ha provocat la condemna del Pakistan –que, com l’Índia, reclama la totalitat del Caixmir– i de la seva aliada xinesa. La intervenció del primer ministre indi, Narendra Modi, i del seu partit, l’ultranacionalista hindú Bharatiya Janata Party (BJP) –que van tornar a guanyar les eleccions de la passada primavera–, va estar precedida d’un desplegament militar massiu a la regió, la detenció de centenars d’opositors i la incomunicació dels habitants. Després de l’última victòria electoral de Modi, l’analista Dibyesh Anand, professor de política a la Universitat de Westminster, ja va advertir en un article al diari The Independent sobre els objectius que guiarien l’home fort del país: combat conta el laïcisme i principis com ara els drets de les minories, entronització del caràcter “preeminent” hindú de la nació, aniquilació de la resistència al domini de l’Índia al Caixmir i enfrontament amb la República Islàmica del Pakistan.

Amb la seva última demostració de força, que justifica en nom de la lluita antiterrorista, Modi s’embranca en una arriscada operació per reafirmar l’hegemonia índia a la regió, enfront d’un rival pakistanès –cal no oblidar-ho– que també disposa de capacitat nuclear i amb el qual ha lliurat ja més d’una guerra pel Caixmir. L’oposició índia denuncia l’“error històric” comès contra l’estat rebel i alerta de les conseqüències que se’n poden derivar. Només cal fer una ullada al mapa per veure fins on podria arribar l’ona expansiva d’un conflicte –Xina, Pakistan, Afganistan, Iran...– enquistat en una de les zones més volàtils del planeta.