Cap renúncia

Aquest és el títol del darrer capítol del llibre que Jordi Cuixart va publicar al juliol: Ho tornarem a fer. Quan la injustícia és la llei, la desobediència civil és un dret. És un petit gran llibre. En aquest període de desconcert, d’impotència, de frustració i de retrets entre votants, partits i entitats, suposa una enorme injecció de moral i de lucidesa. El discurs de Cuixart, resumit en un article seu que va publicar aquest diari el 4 d’agost, ens ha d’ajudar a trobar aquesta estratègia compartida, de moment inassolible, que ens permeti avançar cap a la independència i fer de Catalunya un país millor. El president d’Òmnium recorda sovint que ell no és un polític, és un pres polític. No ha de dir el que han de fer els polítics ni liderar-los. Ell ha entomat la seva responsabilitat amb una dignitat i una valentia admirables. Fem-ho també nosaltres com a ciutadans i que ho facin els polítics que són al capdavant dels partits. A uns els fa mandra buscar consensos. Els altres encara confien que l’Estat espanyol voldrà desencallar el conflicte apostant per un diàleg sincer. N’hi ha que la pressa els fa prendre males decisions i d’altres que són massa prudents. Escoltem-nos els uns als altres i deixem-nos de retrets i de traïdors. Junts i determinats som imparables. Cuixart aposta clarament per l’acció no violenta, un camí que, com ell assenyala, demana compromís i disciplina. Si poden, llegeixin el seu llibre. Ho veuran tot molt més clar, que no vol dir més fàcil.